|
"Els llibres no supleixen la vida però la vida tampoc supleix els llibres" (Joan Fuster)
QUIMI PORTET
Va néixer el 20 d'octubre del 1957 a Vic, però de molt petit es traslladà amb la seva família a Barcelona. Forma
part de grups com ara The Kilimanjaro's, The Dumpers, Kul de Mandril, Los Rápidos, Los Burros i El Último de
la Fila. Amb El Último... assoleix l'èxit internacional juntament amb el seu company i excel·lent cantant Manolo García. La seva carrera com a músic està marcada per la influència de la inevitable música anglosaxona dels seixanta i els setanta que escoltava la seva mare a casa durant la seva infantesa i pels cantautors pioners de la música popular catalana, destacant entre els quals Pau Riba i Sisa.
Quimi Portet enceta el seu vessant com a artista en solitari quan encara és component d'El Último de la Fila.
Amb mitjans molt precaris i en només quinze dies escriu i grava un primer àlbum, PERSONES ESTRANYES
(1987), que inclou "Me'n torno a casa" i "Tres trens", com a temes a destacar d'un àlbum de provatura.
Una dècada més tard, tot just un any abans de l'anunci oficial de la dissolució d'El Último de la Fila, edita HOQUEI SOBRE PEDRES (1997). Un àlbum que deixa clares les seves intencions, amb una renovació notable de la sonoritat
de la cançó d'autor. Destaca pels temes "La Rambla", un homenatge a Barcelona, per "Massa", interpretada amb Manolo García i per "Em dius que el nostre amor", una versió del poema de Joan Vergés musicat per Toti Soler. L'àlbum rep el premi al millor disc de l'any en la 10a edició del Festival Altaveu.
CANÇONER ELECTROMAGNÈTIC (1999), d'una producció molt elaborada, en un coixí tecnològic de samplers
i loops, confirma la sonoritat pròpia de Quimi Portet i el reafirma com a excel·lent productor (no oblidem que
ja havia produït o coproduït tots els treballs d'El Último de la Fila, entre els quals, diversos multi-platí). L'àlbum
destaca per temes com "Insectes dissecats", "Frases fetes", "La música dels astres" o "Un altre jo", on es desfà
definitivament del seu passat musical. El disc rep el Premi Puig Porret 1999 al millor àlbum de l'any que atorga
anualment la crítica musical.
ACADÈMIA DELS SOMNIS (2001) s'aparta del desplegament tecnològic del disc precedent i explora un àmbit molt més emocional amb una estètica musical decididament clàssica. En aquest treball hi comença a senyorejar la ironia, un element que esdevindrà clau en els treballs de Portet d'aquí en endavant. Com en tots els seus discs, en controla amb mà de ferro el resultat; compon, grava, produeix i mescla el disc, amb l'acompanyament d'amics convidats com Pau Donés (Jarabe de Palo), Adrià Puntí i Ángel Celada.
El to irònic, per bé que malenconiós, es confirma amb LA TERRA ÉS PLANA (2004), que destaca pel tema que li dóna títol, així com per la brillant lletania antropològica "Francesc Pujols", homenatge al filòsof i humorista heterodox, i per "Rius de Babylon", una delirant versió del clàssic de Boney M. que interpreta amb el seu amic Albert Pla i els seus inseparables Antonio Fidel i Juan Carlos García. La gira de presentació de LA TERRA ÉS PLANA és la primera que realitza acompanyat del seu grup habitual; amb l'històric Fidel al baix, Jordi Busquets a la guitarra i Xarli Oliver a la bateria.
En la mateixa línia poètico-irònica apareix MATEM ELS DIMARTS I ELS DIVENDRES (2007). Portet s'endinsa
en aquest treball en les seves tendències més tribals. La tristesa i l'humor, l'obscuritat i la llum, es trenen
imperceptiblement per a crear paisatges sonors absolutament originals com a "Paisatge amb anxova", "La cuixa
i l'ala", "Hostessa" o "Progresso adequadament".
Dos anys després, als catorze d'haver iniciat la seva carrera en solitari, VIATGE A MONTSERRAT (2009) sorprèn tothom amb uns textos més emocionals que mai i una estètica musical elaborada, lluminosa i intensa, molt allunyada de l'aspror gairebé tribal i marcadament malenconiosa dels dos treballs anteriors. Sota l'aparença d'un fals costumisme, els temes universals de la música popular de sempre esclaten en aquest disc que té la frescor del principiant i l'ofici dels clàssics. "Homes i dones del cap dret", "Dorm", "Quitèria" o "Pasturarem entre els lliris" ja són considerades algunes de les millors composicions de la seva carrera musical. El disc i els concerts de presentació del mateix li valen el "Premi a l'artista de l'any" de la prestigiosa revista "Enderrock". Precisament la gira que segueix l'aparició de "Viatge a Montserrat" es converteix en la seva gira més extensa.
La personalitat musical de Portet l'ha dut sovint cap al món de la producció artística de treballs de músics amics. Així ha produït, entre d'altres, tots els àlbums d'Adrià Puntí ("Pepalallarga i...", "L'hora del pati" i el magistral "Maria"); tres d'Albert Pla ("Cançons d'amor i de droga"-parcialment-, "Vida y milagros" i "La diferència") i un de Gerard Quintana ("Senyals de Fum").
Quimi Portet ha compost també diverses bandes sonores per a continguts audiovisuals. Entre elles destaquen la música de l'exitosa sèrie de televisió produïda pel Terrat, Plats Bruts (1999); la del documental Cinema Dalí (2004) que va ser finalista dels premis Emmy i, parcialment, la de Querida Doña Elena (2009). El seu tema Música per a cremar autobusos esdevé el 2010 sintonía del programa Bestiari Il·lustrat del canal 33.
Tornar a la pàgina principal |
