Accident
 "Defensor del Pueblo", el gos preferit de l'astre, ha patit un accident mentre reescoltava les obres completes de "La Trinca". Tot gaudint de "L'últim tango a Manresa", "Defensor del Pueblo" inevitablement emocionat i excitat, va caure d'un segon pis. En la instantània el veiem, circumspecte, recuperant-se.
Filtracions
  Els eficients enginyers de "Beauty Free Records" posen a prova avançadísimes tecnologies en la gravació del nou disc de l'astre. La plebs embrutida caurà un cop més encisada en les xarxes del nostre insaciable artista, costi el que costi. Com podem veure en la instantània filtrada per l'assistent de gravació "Ireneu Lipsphermouth de Bubú i Lerele-Flapps", no s'estalvien els mitjans emprats.
1r Comunicat del Departament de Propaganda
Barcelona, maig de 2009. -"Viatge a Montserrat". Nou disc de Quimi Portet. El proper mes de setembre Quisso Records i Música Global publicaran el setè disc en solitari de Quimi Portet. El disc ha estat gravat intermitentment durant l'any 2008 i aquest 2009 a "Cosmonàutica Comas" i a "The Beauty Free Shop". L’obra constarà, pel que sembla, d'una quinzena de cançons moderadament modernes. El cronista que això escriu ha estat obligat a confegir aquesta informació per perillosíssims elements de l'hampa sabadellenca, quatre mesos (quatre!) abans de l'aparició del disc i no disposa, lògicament, de dades gaire més precises. També hem de dir aquí que el, diguem-ne, artista ha assegurat que durant les properes setmanes reactivarà el seus celebrats blog i "puestu" web. A partir de la publicació del disc començarà el "World Tour 2009-2010" i Portet tornarà als escenaris amb el seu més que acceptable conjunt, l’"Orquestra Filharmònica de Cro-Magnon i Turbamulta Nacional dels Soviets de Santa Quitèria" (Jordi Busquets, Antonio Fidel i Xarli Oliver). En el repertori, a part d'interpretar-hi els temes d'aquest "Viatge a Montserrat", el grup inclourà cançons dels altres sis treballs. El vestuari que els artistes han considerat per a aquest "World Tour 2009-2010" consisteix bàsicament en roba de tipus "sport", d' aspecte sobri i funcional. La utilització d'aquest tipus de vestuari donarà a l'artista i al seu grup, no ho dubteu, aquell aire de senzillesa i de proximitat que la plebs tant agraeix i que tan bons resultats ha donat a personalitats com Benito Mussolini, Bruce Springsteen, Cicciolina o Pio Cabanillas. -Washington Floquet de Merda Quisso Records. Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs abjecta i adotzenada.
Greus problemes de pressupost...
 Els greus problemes de pressupost que pateix "Beauty Free Management" han obligat a suprimir cinc dels sis tràilers de maquillatge que l'astre i la "Orquestra Filharmònica de Cro-Magnon i Turbamulta Nacional dels Soviets de Santa Quitèria" pensaven portar durant el World Tour 2009-2010. Jordi Busquets (a la foto) ha amenaçat de demanar feina com a guitarrista de guàrdia del Bisbat de Mataró, mentre que Antonio Fidel ("El Frankenstein Latino") exigeix lògicament un repartiment dels cosmètics en funció de les dimensions dels cutis. Xarli Oliver, el bateria, continua en la seva dèria intel·lectual d'aprendre a comptar fins a dos. Trontolla el World Tour?
Els Amants de la Fatarella discontinuats.
L'autor ha decidit acabar en sec la seva tragèdia. Massa morts, massa truites, massa de tot -ha dit. Aviat, emperò, començarem a publicar els capítols del magne poema èpic "Expedició a casa". Per cert, el proper disc no es dirà "Sabadell", és dirà també "Expedició a casa" i sortirà al setembre/octubre.
-Miroslav Pouplana
Beauty Free Publishers
Cançó Popular
 "Catalunya Música", emissora de música clàssica. El locutor, tot referint-se a "La cançó del lladre", coneguda cançó popular de bandolers, diu textualment: "... sembla mentida que una cançó tan bonica pugui ser popular".
Intel·lectual! (... i aristócrata).
Paraules ridícules I
 Arrova: paraula de cartró, burricota però amb pretensions. Té un posat aristocràtic de pa sucat amb oli i una sonoritat agropecuària de sarsuela fracassada, d'eina de dentista medieval avariada. Fa força vergonya haver de dir-la quan et demanen el correu electrònic. Proposem una deliciosa alternativa d'origen balear i omnipresent en l'àmbit linguístic català. Ensaïmada.
Els Amants de la Fatarella XXIV (Els hereus dels fabricants)
 S'obre el teló. Entra en escena Kunsol Komas, cantatriu terrassenca de pare pallarès i mare de la Barceloneta. Duu gos, rastes, flauta, djembé, aura d'all i oli i emotivitat de conill (espasa); en veure-la, el públic fuig esparverat (noteu que el públic no havia fugit mai en els quatre anys que fa que dura la representació). Un ventet de ponent tebi i ridícul empeny quatre núvols bruts i atabalats allà enllà, cap el mar. El bisbe emèrit d'una illa balear desconeguda fins ara llepa nens i nenes en un racó de la sala d'espera d'un ex-dentista boig. Al carrer un cavall coix llegeix amb excitació mal dissimulada el manual d'utilització d'un fusell automàtic. El públic, mesell, miop i inmensament desgraciat, torna a ocupar de mica en mica el pati de butaques. Els últims d'entrar són els hereus dels fabricants que, com sap tothom, se la pelen amb les dues mans. Un "defensor del pueblo" odia la truita que tots estimem. Cau (estrepitosament) el teló.
"Sabadell" progressa adequadament
 Hollywood, 21 de novembre de 2008.
L'artista homenatjat en aquest bloc continua, diguem-ne, treballant en la seva magna obra "Sabadell". Els familiars més propers (en aquest cas concret la seva sogra i d'altres membres de la seva família político-militar) ens han fet saber que a demés de les quatre cançonetes penjades al "puestu" web, l'astre treballa en una desena de cançons més. Dos d'aquests temes estan pràcticament enllestits; es tracta de "Quitèria" (Rondalla futurista paleo-pornogràfica) i "Homes i dones del cap dret", un emotiu homenatge a nostra terra catalana. Les mateixes fonts ens han assegurat que aquestes obres no es podran descarregar de franc i que no hi haurà més penjamenta de cançons al "puesto" web. Els hàbils executius de "Beauty Free Records" pretenen així crear expectació de cara a la sortida del disc a la primavera de 2009, 2010 o 2011. Per tal de compensar aquesta maniobra purament mercantil, "Beauty Free Records" ha posat a la web versions en qualitat d'alta definició de les quatre cançons ja penjades. Les emissores de ràdio que les programin i els seus soferts oïdors participaran en el sorteig d'un meravellós viatge a Montserrat per a tres persones, un animal i dues coses amb algunes despeses pagades.
-Washington Floquet de Merda Beauty Free Records Departament de Propaganda i Manipulació de la plebs adotzenada.
P.S: Si plou, ho farem al pavelló.
Margarit
 "...què t'impedeix de ser feliç en els moments més durs? T'ho impedeixen les grans penes, les pèrdues? No. Els grans dolors fan un forat, però els assumeixes perquè, si no, et derroten i t'enfonsen. Això és el dol. Però després aquest procés no t'impedeix pas d'anar cap a la felicitat. En canvi, les mesquineses, la ronya quotidiana, sí que t'ho impedeixen.(...) La cultura serveix per ordenar-se per dins i saltar cap a l'alegria. És això el que s'ha d'ensenyar i no s'ensenya." (Joan Margarit)
Els Amants de la Fatarella XXIII.
 S'obre el teló; a l'escenari un poeta local, ex-seminarista i una mica bleda, prova d'endevinar el significat de la paraula sinergies. Pel servei de megafonia sona la música més infame i tronada, més tocada d'aquell lirisme falsificat de tablao septentrional i de diccionari de sinònims mal consultat. El públic, desnerit i mal vestit, aplaudeix barroerament amb la inconsciència feroç i esqueixada amb que els ancestres devien aplaudir l'apedregament d'un infidel o la visita d'un cacic foraster cruel, gras, monàrquic i definitivament repugnant. En l'horitzó de color de permanganat potàssic, un núvol solitari fa botifarra a un déu inexistent. Cau el teló.
Els Amants de la Fatarella XXII (Una altra hiena als Pastorets)
En la tebior resclosida i una mica agra d'un casino comarcal, un registrador de la propietat calb i decididament miop crida un "...me cago en Déu !" dels que fan afició. L'autor entra en escena (com cada any) amb una disfressa inadequada i espera pacientment a la sala d'actes mentre a l'estrada un jove confús fa apologia d'un futur hipotètic i passat de moda. La gent continua naixent i morint, amb aquella parsimònia un xic quaternària i desguitarrada de les torradores de castanyes i dels astronautes antics. La brigada municipal recull cagarros d'unicorn de les voreres i un estol de lluços mitològics llegeix un "tebeo" en una acròpolis de pa sucat amb oli. Al frontó del pòrtic d'un temple abandonat, un relleu torna a proclamar la bona nova: ...T'estimo, truita. Cau el teló.
P.S:// Llebres 1, Dodecaedres 0 // Paràsits 3, Farbalans 1 //Canonges hidrodinàmics 1, Llobarros 1 //.
Un poema de Joan Vergés
BUSCA UNA BICICLETA. (Joan Vergés) Busca una bicicleta. Han fet un prat tot verd per reposar, han posat arbres al passeig i una font que murmura. Enamora’t i surt a passejar. Han fet un cel amb tot d’estrelles i un jardí amb tarongers i llessamins que només els promesos agafats de la mà poden tocar-ne la fragancia. Telefona als amics. Han posat tot de noies als carrers, amb el verd, el vermell, el blau i el rosa dels llavis, dels vestits, dels ulls, de l’olor dels cabells, i flors a les finestres, i un mar jove en el pit, i una esperança de bandera. Comença a escriure versos. Han inventat tot de paraules noves que rimen amb amor, ocell i rosa i primavera. han inventat sonets que surten sols. Han escampat mil jocs florals per tota la contrada, i els jurats són follets i donen una branca de llorer per una sola rima, una vida feliç per una imatge, i per un poemet, la glòria eterna.
Lirisme periodístic.
 No ens podem estar de fer-vos notar que des de que vàrem penjar les noves cançons a la web, totes les consultes que els companys periodistes ens han fet, han estat sobre la situació administrativa de l'obra (SGAE, Creative Commons ...etc). Això, ens sembla, dona fè del grau de lirisme que el periodisme nacional/estatal ha assolit i del trist panorama que espera als tendres fadrins i pubilles que decideixin dedicar-se a la música més o menys lleugera. Jo els aconsello que es projectin directament en el respectabilíssim però sempre gris i nebulós món dels gestors administratius i dels assessors fiscals.
Respostes diverses a admiradors, detractors i senyores que passaven per allí.
Sisa
 "..... Tanmateix i sense mandra, arraconarem els para-sols blancs, quadrats, assèptics i obligatoris de les terrasses dels bars i n'instal·larem d'altres de mil i un colors i variades formes. Ombrel·les i tendals sota els quals vindrà molt de gust llegir tebeos de segona mà al pic del migdia......"
(Sisa al pregó de la Mercè 2008. Saló de Cent, 19 de setembre de 2008)
Els Amants de la Fatarella XXI
Lluços 6, Llops 2 Olives 0, Bacallà 0 Prismes 4, Bous 1 Naus 1, Garra-tibats 2 Cavalls 0, Lliris 0 Lloques 2, Alí Babà 3 Cantarelles 2, Pubilles hipermètrops 2 Closques 1, Tabals 0 Nyaps 5, Filaberquins 3
Nova versió de "Excursionista femella"
 © Foto: Mossèn Dodó Lilibeth da Flou ("Lulú") 2008
Vista l'esvalotamenta que la aparició de les noves cançons del "guapu del último de la fila" ha provocat entre la plebs embrutida i també entre alguns sectors d'intel·lectuals sense perfil, d'ex-fumadors, divorciats i ex-terapeutes de tot tipus; els insaciables directius de "The Beauty Free Records" han obligat al nostre veterà artista a realitzar una nova versió de la aplaudida tonada "Excursionista femella" orientada a amenitzar aplecs de tot tipus, desfilades político-militars i d'altres concentracions de bípedes amb gaies intencions. Per a descarregar-vos la cançó, feu clic aquí.
-Washington Floquet de Merda The Beauty Free Records. -Propaganda.
Reixit canvi de sexe de l'Orquestra de l'Astre.
Jordi Busquets, Xarli Oliver (al centre amb vestit-jaqueta) i Antonio Fidel ("el Frankenstein Latino") s'han sotmés a sengles operacions de canvi de sexe per tal d'afegir un nou al·licient a la propera gira de l'Astre. Especialment reixida ha estat la transformació de Fidel (a la dreta a la fotografia); la seva intervenció va estar realitzada per l'equip de mecànics dels Tallers Toyota de Campdevànol. L'enhorabona vailets! -Domènec Pistraus. (Periodista local)
Els Amants de la Fatarella XX (Potpourri Tropical)
 Ave Maria Puríssima. Bubú Serra, un artista plàstic amb problemes per a pronunciar la ela, demana una subvenció per a torturar i eventualment assasinar la seva sogra. En una sub-comarca bruta i pudenta d'un país definitivament brut i pudent, uns intel·lectuals ensopits es manifesten tot portant una pancarta que diu "PETRARCA: LLUÇ MODERADAMENT CARCA". L'autor, decebut, canvia de sexe i comença a escriure "Fandango Àrtic", el seu primer "concerto grosso". Als polígons industrials, a les granges de porcs i als centres comercials, tothom se la pela amb les dues mans. Un cantautor llegeix amb afectació una llista de guerres; el públic aplaudeix, no se sap ben bé perquè; probablement perque troba les guerres menys avorrides que la pau. Cau el teló.
La obra ja és a la web (dels collons)
 Encara que "Sabadell" no apareixerà al, diguem-ne, mercat fins la primavera o la tardor de 2009; la magnanimitat dels executius de "Beauty Free Records" us permet d'anar-vos descarregant les cançons d'aquesta obra, a mida que el nostre, diguem-ne, artista les vagi gravant. Noteu que les versions proposades poden patir diversos canvis d'aquí a la seva publicació. Les cançons que vagin apareixent i els seus textos els trobareu aquí. Atentament,
Floquet de Merda "Beauty Free Records" Departament de Promiscuitat amb la Plebs (Definitivament abjecta i adotzenada)
Tornem-hi
Queda re-inaugurat aquest blog (dels collons).
Territoris comuns i drogodependència
 Sota aquest títol de pretensions pontificadores, el vostre (oh) webhàmster trenca el silenci per compartir una certa preocupació que ha destorbat la seva vida contemplativa. En el disc Pop Rock de Catalunya/from Catalonia (ICIC 2007), l'amic Esteve Farrés ha seleccionat el single de masses Hostessa analitzant que l'astre ha perpetrat "aquesta balada que treu partit de la immediatesa d'uns Nirvana". Collons (perdó). Vol dir que els crits s'assemblen als de Smells like teen spirit?. "Jo ja m'entenc", deu dir l'amic Farrés, que per això s'hi dedica. Una altra paranoia: no sé si us n'havíeu adonat comprant com a masses adotzenades el disc de la Marató que la carrera del guapo del Último de la Fila s'ha tornat a creuar amb els prosaics Boney M. Sí, intel·lectuals, és més coneguda entre la xusma la versió discotequera de Heart of gold dels antillencs que l'original de Neil Young. I ara no cal dir que la de QP+Mujeres passarà al davant de totes dues. AB webhàmster
Ueo, ueo, ueo!! Ula, Ula!! Ueo, ueo, ueo!!, Ula, Ula!!
 Artistes plàstics, científics de la Nasa, escriptors existencialistes, cineastes de la línia espessa, músics experimentals, premis Nobel de totes les disciplines, intel·lectuals tots... van bramar a cor què vols ahir cançó rere cançó en el comiat de l'Agafo un Cagarro i Esmorza Tour 2007 (l'entrada, esclar, valia 14 euros) a l'antropològic espai del Sidecar, a la plaça Reial de Barcelona. En un karaoke mai vist, el nostre astre intercomarcal es va consagrar definitivament ahir com a rei del mestissatge cool en català i de patriarca de la gent inquieta que es pentina amb la ratlla al mig. Es precipita, doncs, oh, astre, davant d'aquest clamor social, un retorn momentani a l'anonimat perquè cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer i tot és possible. O no. AB, webhàmster
22-N, Agafa un Cagarro i Esmorza
Després del World Basque Tour de fa quinze dies, on intel·lectuals arribats de totes les Espanyes, Euskal Herries i Catalunyes vam refilar de valent i millor ens vam alimentar (fins i tot hi ha qui es va enamorar), l'Agafa Un Cagarro i Esmorza Tour culmina aquest dijous a la tremenda sala Sidecar de la plaça Reial de Barcelona. Són dies, aquests, d'un cert estrés per al nostre astre: responent les cartes dels admiradors del departament de Cultura, posant música al nou disc de la Mataró (atenció: versió de 'Heart of Gold' de Neil Young amb el grup Mujeres) i triant els millors vestits per dir un nou adéu momentani als escenaris. Com que, lògicament, a l'espera de nous episodis dels Amants de la fatarella, aquest bloc dels collons entrarà ara en una dimensió menys musical, aprofiteu ara per esbravar-vos, ratolins. AB WH PS: Encara queden entrades? PS2: Pepo, els aranyons vermells són el remei natural més demanat contra la cistitis (teletip Europa Press 13/11/2007)
Intel·lectuals al Departament de Cultura
 Ens arriba una tramesa del Departament de Cultura de la Generalitat adreçada a: MONTSER Nogués; QUISSÓ Records.
Tenim els noms massa exòtics? Han subcontractat el Departament a Endesa, a Renfe o a Red Eléctrica Española?
"Estampida" de cantautors a Leioa
 © Judit Fernández 2007
CONCERTS A EUSKADI
 Horaris confirmats Leioa (dia 8) Kultur Leioa a les 20.30 hores (Amb Ruper Ordorika). Vitòria (dia 9) sala Artium a les 21.30 hores Oñati (dia 10) al Gazteleku a les 22.00 hores Donostia (dia 11) Kafe Antzokia a les 20:30 hores.
Elogi de Manolo Escobar i de Cal Pinxo
 A cada dia que passa, en lloc d'empényer-se, l'àurea de persones com el nostre astre o Manolo Escobar es va fent més i més gran. Ara, en una celebradíssima ampliació de la minibiografia que ençapçala aquest bloc dels collons, els mortals ens assabentem de l'anomenat Compromís de Cal Pinxo, signat per totes dues estrelles de la música moderadament moderna. Més enllà dels acords als quals han arribat QP & ME en la cimera convocada recentment en aquest famós exberenador de la Barceloneta -quines paelles i quin de tot, per favor-, cal advertir que les relacions entre l'Homer del Guinardó i el Trobador de Badalona es remunten a mitjans dels noranta, quan aquest últim va versionar l'èxit "Como un burro de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme". La renovació d'aquesta entesa cordial fa omplir de joia els nostres cors i ens fa brindar, com joves fadrins sobradament preparats, per les dones i els macarrons. AB WH
Astearte eta ostiraletan hil dezagun
Amics, detractors i senyores que passaven per allí, per raons estrictament comercials aquest webhàmster vostre es passa per uns dies a introduir frases en euskera al bloc dels collons. En pro del bilingüisme no no nacionalista que aquests dies conrearà l'astre en la recta final del World Tour per terres basques, el millor és que comencem a practicar amb el títol del disc i així aprofitarem per aprendre els dies de la setmana. Dit això, intel·lectuals, la informació bàsica que heu de tenir en compte a l'hora de traslladar la vostra caterva a Euskal Herria és que el bolo de Leioa (dia 8) es farà al Kultur Leioa a les 20.30 hores, el de Vitòria (dia 9) serà a la sala Artium a les 21.30 hores, el d'Oñati (dia 10) al Gazteleku a les 22.00 hores i el de Donosti (dia 11) al Kafe Antzokia a les 22:00 hores. Apa, arraintza batek larrua jo zaitzala, altrament dit "que us folli un peix" o si ho voleu més nostrat, que us bombin. AB WH
Aprenentatge
 Diuen els qui el coneixen, que l'admiradíssim i brillantíssim intel·lectual d'esquerres Rodríguez Ibarra sap parlar el francés. Llástima que aprofitant l'empenta no hagi après a pensar-hi en francés.
Entesos
 El conegut i admirat intel·lectual de centre Mariano Rajoy, tot referint-se a les reivindicacions dels catalans, proclama en un, diguem-ne, discurs que els drets son de les persones, no dels territoris. El públic, encisat, respon amb crits de: "Espanya! Espanya!". Entesos.
Home de seny
 Foto: ©Engelbert Pouplana i Bratswurt de Flippenberg-Bubú 2007L'Astre acaba de fer els cinquanta anys. Ara toca posar seny. Les seves assessores li han recomanat un discret i elegant gir cap al centre-esquerra (a la Piqué) i un abandonament decidit de les seves perversions monàrquiques. L'home no s'ho ha pensat i la instantànea ens el mostra en plè procés de reeducació.
-Irina Flapps da Fluppstington Comas-Tururut i Parma. (Beauty Free Management -Intoxicació i Propaganda. Relacions amb la Plebs)
Portet ja és un astre en els culebrons
Amics, coneguts i saludats, la xusma que seguim la popular sèrie 'El cor de la ciutat (dels collons)' -sí, el webhàmster la segueix, què passa, tothom té taques negres a l'historial-, aquest divendres vam poder seguir aquest diàleg. L'escena és concreta: el Paco, xorisset de barri i amo del pub La Fusteria, parla amb en Beni, xurrer de professió i guitarra de Els Impresentables. En Paco li deu una guitarra al Beni, que li han pres o nosequè per culpa seva. Diàleg: Beni: Aquesta no és la meva guitarra, tio! Paco: No, aquesta és d'en Quimi Portet. Me l'ha deixada i la pots fer servir el temps que vulguis. Beni: Coneixes en Quimi Portet? Paco, Que si conec en Quimi Portet... Des que cantava amb els Burros! Imagina't tu, si en fa de temps que el conec! Beni: No fotis! Paco: Qui et penses que els va convèncer perquè es canviessin el nom? Un dia, vaig i li dic: a veure, Quimi, com vols que us prenguin seriosament amb aquest nom. I em va fer cas. Es van canviar el nom i es van posar El Último de la Fila. AB WH PS: No t'amaguis, Blai, que tu també mires 'El Cor'
"More Corrida del Toros"
 Frase llegida en el blog d'un nord americà que viatja per Mèxic. Jo ja m'entenc.
Els Amants de la Fatarella XIX (Una mala peça al teler)
 © Flipsy de Flaustimburg i Flutemberg Bubú 2007
(S'obre el teló. Entren la comtesa Buturuda, Iris Floppa de Flaps -la capitana-, Lilibeth Bracacopons de Gullemberg Coc Coc, la voluptuosa Wundesbalda d'Antellon-Brouaha de Ma i Flupstemberg-Pou, l'electricista Lilí i tot un seguici de Lluços incomplets i zebres Toc-Toc. Quan son al prosceni tot el grup s'entrega a la fornicació. La taquillera apareix morta a la taquilla amb una cafetera clavada a l'occipital. La cafetera duu les empremtes digitals del dimoni gros dels Pastorets. Entre el públic, avorrit, brut i desanimat, corre el rumor de que al carrer hi ha arribat l'estiu. Al bar, una cambrera sensualíssima es maquilla el cul* amb ciment del Canadà. Cau el teló). *Magnífic.
Els Amants de la Fatarella XVIII
(S'obre el teló. La majoria del públic va morir fa mesos, però els actors, covards com esportistes blancs militaritzats de Johnson & Johnson, continuen representant l'obra d'esma. Les mosques cauen com mosques. L'autor, gras, calb, brut i abandonat per tothom, comença a considerar la possibilitat de fer-se artista plàstic i anar-se'n a viure a algún lloc que comenci per "K".
Entra un grup de ciutadans). Clítoris de Milet: -Fa fret, flairo fum, plou molt, li cal pa pel vi, pots pel brou i plats petits! Comandant Flop Flop: -A quí? Una mamelluda: -A mí; recristo consagrat de Manila! Comandant Flop Flop: -Tu calla; puta de fleca, foca de calç, garrinomamellatibant! Flapsi (el gos nihilista): -Massa teràpies! No sentiu com furga fons dintre del niu en Claravall i vigila que les nimfes no li llepin el cavall? Clítoris de Milet: -Bup bup! Menja i calla conillet. (Els supervivents d'entre el públic no entenen res i decideixen denunciar l'autor i presentar-se a l'eventual judici com a acusació particular. Algú des de les darreres files crida: "Flepa flepa Glastimburg!!!"Cau el teló. L'ànec de sempre es torna a morir).
Beauty Free compra Astres i Atraccions Comas
 La moderníssima corporació "Beauty Free Management" ha aprofitat que la família Comas es trobava encallada al peatge de Martorell per a llençar una "opa" hostil i apropiar-se així de "Astres i Atraccions Comas Manegament" que ha gestionat fins ara la heroica trajectoria de l'Astre. "Beauty Free Management" és una empresa relativament nova, fundada per l'extravagant aventurer milionari Engelbert Rovira de Bratswurt-Flippenberg de Flappa Ribot. Esperem que la, diguem-ne, carrera de l'Astre que segons tots els cronistes, passa pel seu millor moment, rebi un impuls suplementari amb aquest suggerent canvi d'orientació empresarial. L'estudi de gravació de l'Astre, que fins ara s'anomenava "Cosmonàutica Comas" passa a anomenar-se "The Beauty Free Shop". +Irina Flipper-Ribot, Bisbe de Sabadell Beauty Free Management (Departament de Propaganda i Manipulació de masses adotzenades).
Nova imatge corporativa.
 © Flipper Martini da Flappa 2007"Astres i Atraccions Comas", fidel a la seva tradició d'entitat capdavantera en la utilització de noves tecnologies, presenta la nova i atrevida imatge corporativa pel segment estiuenc de la gira de l'Astre.  © Daisy Flipper da Flappa Borbón i Borbón Bubú 2007
Notícies sobre la conducta humana (II)
Paquistan, 11 de la tarda. Una pressumpta dona, vestida amb un burka negre de cap a peus, surt de la Mesquita Roja d'Islamabad. No forma part dels prop de tres mil estudiants que hi ha des de dijous atrinxerats en el temple, que ha estat escenari d'enfrontaments armats entre l'exèrcit i els radicals islamistes. Un miler d'efectius militars acordonen la zona. És, no obstant això, un dels líders de la Mesquita Roja, Abdul Aziz, que intentava escapar... vestit de dona. Com anava amb burka, l'ulema ha estat detingut/da per policies femenins, malgrat els intents de la seva dona, Umme Hassan que, per defensar-lo, també ha estat arrestada. Hi ha dues imatges que li vénen al cap al vostre webhàmster llegint aquesta notícia. Una: Santiago Carrillo, el líder del PCE, el 7 de febrer de 1976, entrant amb perruca i lentilles a bord d'un Mercedes per la Jonquera. Dues: tota la tropa de Monty Python vestits de dona i amb barba a "La vida de Bryan" en l'escena de la lapidació. AB WH PS: Ens veiem demà a Alella, pàtria de Ferrer i Guàrdia de Joan Desplà, conseller de Martí I l'Humà. 22 hores. Parc Gaudí. Si plou, ho farem (tot) al pavelló.
Enyor de Robespiérrez
Aaaahhh, què se n'ha fet d'aquells dies en què bramàvem a favor la Catalunya cristiana i que ens deixàvem endur pels signes del líder Robespiérrez. Com a homenatge a la seva figura, vagi aquí una aportació robada a un altre quimiòleg, MC, del seu blog carabassa. És una cita del llibre 'Conquestes i reconquestes de Menorca', de Micaela Mata (1536): "Los condemnats seran rosegats per tots los llochs acostumats de la present vila, e aprés aportats en la plasa del Born, en la qual constituhits sia llevat lo puny dret al dit Antoni Olivar ab lo cual obrí lo portal de la dita vila de Mahó al pèrfido turch Barbarrosa, e exí mateix al dit Jordi Uguet ly sie llevat lo peu dret ab lo qual entrà en dita vila ab Compañia del pèrfido turch, y aprés los de sus dits delats sien degallats per lo coll en guisa y manera que murien, y aprés tots sien escapsats, e escorterats, e lo cap y mà de dit Antoni Olivar ensemps ab lo peu de dit Jordi Uguet sien posats sobre lo portal lo qual obrí lo dit Antoni Olivar al dit Barbarrosa, e lo cap de dit Jordi Uguet sie posat en mitx de la plasa de la vila de Mahó, e lo cap de dit Francesch Mir sie posat al lloch del bestió per ahont lo dit Mir devallà per anar al dit pèrfido turch Barbarrosa; e lo cap de dit Gil Calderer Conseller sie posat al portal de la casa de la Universitat, e los cortes del sobre dits delats sien distribuhits y posats per públichs llochs de la vila...". AB WH
Notícies sobre la conducta humana (I)
Com bé explica el fotoperiodista Igor Kostin al seu llibre 'Txernòbil. Confessions d'un reporter', els mercats d'Ucraïna es van omplir d'humor negre el 1986, mesos després de l'explosió de la central nuclear, amb venedors que cridaven: "Pomes de Txernòbil! Molt bones per a les sogres!". Com que la competitivitat de Catalunya no té fronteres, el vostre webhàmster ha trobat avui aquesta notícia curiosa d'agència que demostra que els viaranys de la conducta humana són inescrutables: la Generalitat i l'Associació Nuclear d'Ascó-Vandellòs han firmat avui un conveni per experimentar amb diferents cultius. Es tracta de reconvertir una finca de l'associació en parcel·les de mostra on es facin experiments. No voldríem extreure des d'aquest bloc (dels collons) conclusions precipitades. AB WH
Un minut de record per al mestre
"Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà els compatriotes de la veritat i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers." Francesc Pujols, filòsof i bípede (1882-1962) AB WH
La Seu d'Urgell
 Abrandament extrem de l'Astre, admiradors, detractors i senyores que passaven per allí a la Seu d'Urgell. Fotografia per cortesia de Xavier Martinez.
Coordinats.
Llegim en un diari la crítica d'un concet de "hip hop" (pronuncieu: ip op; les "h" no tenen cap so en cap llengua llatina); el cronista es mostra entusiasmat perque els cantants anàven coordinats. Si que n'és de baix el nivell d'exigència en aquest gènere. -Domènec Pistraus, periodista local.
Suggerents iniciatives empresarials
 © Wundesbald Allison-Terricabras 2007
|
|
|
