Jordi Busquets, Xarli Oliver (al centre amb vestit-jaqueta) i Antonio Fidel ("el Frankenstein Latino") s'han sotmés a sengles operacions de canvi de sexe per tal d'afegir un nou al·licient a la propera gira de l'Astre. Especialment reixida ha estat la transformació de Fidel (a la dreta a la fotografia); la seva intervenció va estar realitzada per l'equip de mecànics dels Tallers Toyota de Campdevànol.
Els Amants de la Fatarella XX (Potpourri Tropical)
Ave Maria Puríssima.
Bubú Serra, un artista plàstic amb problemes per a pronunciar la ela, demana una subvenció per a torturar i eventualment assasinar la seva sogra. En una sub-comarca bruta i pudenta d'un país definitivament brut i pudent, uns intel·lectuals ensopits es manifesten tot portant una pancarta que diu "PETRARCA: LLUÇ MODERADAMENT CARCA". L'autor, decebut, canvia de sexe i comença a escriure "Fandango Àrtic", el seu primer "concerto grosso". Als polígons industrials, a les granges de porcs i als centres comercials, tothom se la pela amb les dues mans. Un cantautor llegeix amb afectació una llista de guerres; el públic aplaudeix, no se sap ben bé perquè; probablement perque troba les guerres menys avorrides que la pau.
Encara que "Sabadell" no apareixerà al, diguem-ne, mercat fins la primavera o la tardor de 2009; la magnanimitat dels executius de "Beauty Free Records" us permet d'anar-vos descarregant les cançons d'aquesta obra, a mida que el nostre, diguem-ne, artista les vagi gravant. Noteu que les versions proposades poden patir diversos canvis d'aquí a la seva publicació.
Les cançons que vagin apareixent i els seus textos els trobareu aquí.
Atentament,
Floquet de Merda
"Beauty Free Records"
Departament de Promiscuitat amb la Plebs (Definitivament abjecta i adotzenada)
Sota aquest títol de pretensions pontificadores, el vostre (oh) webhàmster trenca el silenci per compartir una certa preocupació que ha destorbat la seva vida contemplativa. En el disc Pop Rock de Catalunya/from Catalonia (ICIC 2007), l'amic Esteve Farrés ha seleccionat el single de masses Hostessa analitzant que l'astre ha perpetrat "aquesta balada que treu partit de la immediatesa d'uns Nirvana". Collons (perdó). Vol dir que els crits s'assemblen als de Smells like teen spirit?. "Jo ja m'entenc", deu dir l'amic Farrés, que per això s'hi dedica. Una altra paranoia: no sé si us n'havíeu adonat comprant com a masses adotzenades el disc de la Marató que la carrera del guapo del Último de la Fila s'ha tornat a creuar amb els prosaics Boney M. Sí, intel·lectuals, és més coneguda entre la xusma la versió discotequera de Heart of gold dels antillencs que l'original de Neil Young. I ara no cal dir que la de QP+Mujeres passarà al davant de totes dues.
Artistes plàstics, científics de la Nasa, escriptors existencialistes, cineastes de la línia espessa, músics experimentals, premis Nobel de totes les disciplines, intel·lectuals tots... van bramar a cor què vols ahir cançó rere cançó en el comiat de l'Agafo un Cagarro i Esmorza Tour 2007 (l'entrada, esclar, valia 14 euros) a l'antropològic espai del Sidecar, a la plaça Reial de Barcelona. En un karaoke mai vist, el nostre astre intercomarcal es va consagrar definitivament ahir com a rei del mestissatge cool en català i de patriarca de la gent inquieta que es pentina amb la ratlla al mig. Es precipita, doncs, oh, astre, davant d'aquest clamor social, un retorn momentani a l'anonimat perquè cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora, que tot està per fer i tot és possible. O no.
Després del World Basque Tour de fa quinze dies, on intel·lectuals arribats de totes les Espanyes, Euskal Herries i Catalunyes vam refilar de valent i millor ens vam alimentar (fins i tot hi ha qui es va enamorar), l'Agafa Un Cagarro i Esmorza Tour culmina aquest dijous a la tremenda sala Sidecar de la plaça Reial de Barcelona. Són dies, aquests, d'un cert estrés per al nostre astre: responent les cartes dels admiradors del departament de Cultura, posant música al nou disc de la Mataró (atenció: versió de 'Heart of Gold' de Neil Young amb el grup Mujeres) i triant els millors vestits per dir un nou adéu momentani als escenaris. Com que, lògicament, a l'espera de nous episodis dels Amants de la fatarella, aquest bloc dels collons entrarà ara en una dimensió menys musical, aprofiteu ara per esbravar-vos, ratolins.
AB WH
PS: Encara queden entrades?
PS2: Pepo, els aranyons vermells són el remei natural més demanat contra la cistitis (teletip Europa Press 13/11/2007)
Leioa (dia 8) Kultur Leioa a les 20.30 hores (Amb Ruper Ordorika). Vitòria (dia 9) sala Artium a les 21.30 hores Oñati (dia 10) al Gazteleku a les 22.00 hores Donostia (dia 11) Kafe Antzokia a les 20:30 hores.
A cada dia que passa, en lloc d'empényer-se, l'àurea de persones com el nostre astre o Manolo Escobar es va fent més i més gran. Ara, en una celebradíssima ampliació de la minibiografia que ençapçala aquest bloc dels collons, els mortals ens assabentem de l'anomenat Compromís de Cal Pinxo, signat per totes dues estrelles de la música moderadament moderna. Més enllà dels acords als quals han arribat QP & ME en la cimera convocada recentment en aquest famós exberenador de la Barceloneta -quines paelles i quin de tot, per favor-, cal advertir que les relacions entre l'Homer del Guinardó i el Trobador de Badalona es remunten a mitjans dels noranta, quan aquest últim va versionar l'èxit "Como un burro de la Mancha de cuyo nombre no quiero acordarme". La renovació d'aquesta entesa cordial fa omplir de joia els nostres cors i ens fa brindar, com joves fadrins sobradament preparats, per les dones i els macarrons.
Amics, detractors i senyores que passaven per allí, per raons estrictament comercials aquest webhàmster vostre es passa per uns dies a introduir frases en euskera al bloc dels collons. En pro del bilingüisme no no nacionalista que aquests dies conrearà l'astre en la recta final del World Tour per terres basques, el millor és que comencem a practicar amb el títol del disc i així aprofitarem per aprendre els dies de la setmana. Dit això, intel·lectuals, la informació bàsica que heu de tenir en compte a l'hora de traslladar la vostra caterva a Euskal Herria és que el bolo de Leioa (dia 8) es farà al Kultur Leioa a les 20.30 hores, el de Vitòria (dia 9) serà a la sala Artium a les 21.30 hores, el d'Oñati (dia 10) al Gazteleku a les 22.00 hores i el de Donosti (dia 11) al Kafe Antzokia a les 22:00 hores.
Apa, arraintza batek larrua jo zaitzala, altrament dit "que us folli un peix" o si ho voleu més nostrat, que us bombin.
Diuen els qui el coneixen, que l'admiradíssim i brillantíssim intel·lectual d'esquerres Rodríguez Ibarra sap parlar el francés. Llástima que aprofitant l'empenta no hagi après a pensar-hi en francés.
El conegut i admirat intel·lectual de centre Mariano Rajoy, tot referint-se a les reivindicacions dels catalans, proclama en un, diguem-ne, discurs que els drets son de les persones, no dels territoris. El públic, encisat, respon amb crits de: "Espanya! Espanya!".
L'Astre acaba de fer els cinquanta anys. Ara toca posar seny. Les seves assessores li han recomanat un discret i elegant gir cap al centre-esquerra (a la Piqué) i un abandonament decidit de les seves perversions monàrquiques.
L'home no s'ho ha pensat i la instantànea ens el mostra en plè procés de reeducació.
-Irina Flapps da Fluppstington Comas-Tururut i Parma. (Beauty Free Management -Intoxicació i Propaganda. Relacions amb la Plebs)
Amics, coneguts i saludats, la xusma que seguim la popular sèrie 'El cor de la ciutat (dels collons)' -sí, el webhàmster la segueix, què passa, tothom té taques negres a l'historial-, aquest divendres vam poder seguir aquest diàleg. L'escena és concreta: el Paco, xorisset de barri i amo del pub La Fusteria, parla amb en Beni, xurrer de professió i guitarra de Els Impresentables. En Paco li deu una guitarra al Beni, que li han pres o nosequè per culpa seva. Diàleg:
Beni: Aquesta no és la meva guitarra, tio! Paco: No, aquesta és d'en Quimi Portet. Me l'ha deixada i la pots fer servir el temps que vulguis. Beni: Coneixes en Quimi Portet? Paco, Que si conec en Quimi Portet... Des que cantava amb els Burros! Imagina't tu, si en fa de temps que el conec! Beni: No fotis! Paco: Qui et penses que els va convèncer perquè es canviessin el nom? Un dia, vaig i li dic: a veure, Quimi, com vols que us prenguin seriosament amb aquest nom. I em va fer cas. Es van canviar el nom i es van posar El Último de la Fila.
AB WH
PS: No t'amaguis, Blai, que tu també mires 'El Cor'
(S'obre el teló. Entren la comtesa Buturuda, Iris Floppa de Flaps -la capitana-, Lilibeth Bracacopons de Gullemberg Coc Coc, la voluptuosa Wundesbalda d'Antellon-Brouaha de Ma i Flupstemberg-Pou, l'electricista Lilí i tot un seguici de Lluços incomplets i zebres Toc-Toc. Quan son al prosceni tot el grup s'entrega a la fornicació. La taquillera apareix morta a la taquilla amb una cafetera clavada a l'occipital. La cafetera duu les empremtes digitals del dimoni gros dels Pastorets. Entre el públic, avorrit, brut i desanimat, corre el rumor de que al carrer hi ha arribat l'estiu. Al bar, una cambrera sensualíssima es maquilla el cul* amb ciment del Canadà. Cau el teló).
(S'obre el teló. La majoria del públic va morir fa mesos, però els actors, covards com esportistes blancs militaritzats de Johnson & Johnson, continuen representant l'obra d'esma. Les mosques cauen com mosques. L'autor, gras, calb, brut i abandonat per tothom, comença a considerar la possibilitat de fer-se artista plàstic i anar-se'n a viure a algún lloc que comenci per "K". Entra un grup de ciutadans).
Clítoris de Milet: -Fa fret, flairo fum, plou molt, li cal pa pel vi, pots pel brou i plats petits! Comandant Flop Flop: -A quí? Una mamelluda: -A mí; recristo consagrat de Manila! Comandant Flop Flop: -Tu calla; puta de fleca, foca de calç, garrinomamellatibant! Flapsi (el gos nihilista): -Massa teràpies! No sentiu com furga fons dintre del niu en Claravall i vigila que les nimfes no li llepin el cavall? Clítoris de Milet: -Bup bup! Menja i calla conillet.
(Els supervivents d'entre el públic no entenen res i decideixen denunciar l'autor i presentar-se a l'eventual judici com a acusació particular. Algú des de les darreres files crida: "Flepa flepa Glastimburg!!!" Cau el teló. L'ànec de sempre es torna a morir).
La moderníssima corporació "Beauty Free Management" ha aprofitat que la família Comas es trobava encallada al peatge de Martorell per a llençar una "opa" hostil i apropiar-se així de "Astres i Atraccions Comas Manegament" que ha gestionat fins ara la heroica trajectoria de l'Astre. "Beauty Free Management" és una empresa relativament nova, fundada per l'extravagant aventurer milionari Engelbert Rovira de Bratswurt-Flippenberg de Flappa Ribot. Esperem que la, diguem-ne, carrera de l'Astre que segons tots els cronistes, passa pel seu millor moment, rebi un impuls suplementari amb aquest suggerent canvi d'orientació empresarial. L'estudi de gravació de l'Astre, que fins ara s'anomenava "Cosmonàutica Comas" passa a anomenar-se "The Beauty Free Shop".
+Irina Flipper-Ribot, Bisbe de Sabadell Beauty Free Management (Departament de Propaganda i Manipulació de masses adotzenades).
"Astres i Atraccions Comas", fidel a la seva tradició d'entitat capdavantera en la utilització de noves tecnologies, presenta la nova i atrevida imatge corporativa pel segment estiuenc de la gira de l'Astre.
Paquistan, 11 de la tarda. Una pressumpta dona, vestida amb un burka negre de cap a peus, surt de la Mesquita Roja d'Islamabad. No forma part dels prop de tres mil estudiants que hi ha des de dijous atrinxerats en el temple, que ha estat escenari d'enfrontaments armats entre l'exèrcit i els radicals islamistes. Un miler d'efectius militars acordonen la zona. És, no obstant això, un dels líders de la Mesquita Roja, Abdul Aziz, que intentava escapar... vestit de dona. Com anava amb burka, l'ulema ha estat detingut/da per policies femenins, malgrat els intents de la seva dona, Umme Hassan que, per defensar-lo, també ha estat arrestada. Hi ha dues imatges que li vénen al cap al vostre webhàmster llegint aquesta notícia. Una: Santiago Carrillo, el líder del PCE, el 7 de febrer de 1976, entrant amb perruca i lentilles a bord d'un Mercedes per la Jonquera. Dues: tota la tropa de Monty Python vestits de dona i amb barba a "La vida de Bryan" en l'escena de la lapidació.
AB WH
PS: Ens veiem demà a Alella, pàtria de Ferrer i Guàrdia de Joan Desplà, conseller de Martí I l'Humà. 22 hores. Parc Gaudí. Si plou, ho farem (tot) al pavelló.
Aaaahhh, què se n'ha fet d'aquells dies en què bramàvem a favor la Catalunya cristiana i que ens deixàvem endur pels signes del líder Robespiérrez. Com a homenatge a la seva figura, vagi aquí una aportació robada a un altre quimiòleg, MC, del seu blog carabassa. És una cita del llibre 'Conquestes i reconquestes de Menorca', de Micaela Mata (1536):
"Los condemnats seran rosegats per tots los llochs acostumats de la present vila, e aprés aportats en la plasa del Born, en la qual constituhits sia llevat lo puny dret al dit Antoni Olivar ab lo cual obrí lo portal de la dita vila de Mahó al pèrfido turch Barbarrosa, e exí mateix al dit Jordi Uguet ly sie llevat lo peu dret ab lo qual entrà en dita vila ab Compañia del pèrfido turch, y aprés los de sus dits delats sien degallats per lo coll en guisa y manera que murien, y aprés tots sien escapsats, e escorterats, e lo cap y mà de dit Antoni Olivar ensemps ab lo peu de dit Jordi Uguet sien posats sobre lo portal lo qual obrí lo dit Antoni Olivar al dit Barbarrosa, e lo cap de dit Jordi Uguet sie posat en mitx de la plasa de la vila de Mahó, e lo cap de dit Francesch Mir sie posat al lloch del bestió per ahont lo dit Mir devallà per anar al dit pèrfido turch Barbarrosa; e lo cap de dit Gil Calderer Conseller sie posat al portal de la casa de la Universitat, e los cortes del sobre dits delats sien distribuhits y posats per públichs llochs de la vila...".
Com bé explica el fotoperiodista Igor Kostin al seu llibre 'Txernòbil. Confessions d'un reporter', els mercats d'Ucraïna es van omplir d'humor negre el 1986, mesos després de l'explosió de la central nuclear, amb venedors que cridaven: "Pomes de Txernòbil! Molt bones per a les sogres!". Com que la competitivitat de Catalunya no té fronteres, el vostre webhàmster ha trobat avui aquesta notícia curiosa d'agència que demostra que els viaranys de la conducta humana són inescrutables: la Generalitat i l'Associació Nuclear d'Ascó-Vandellòs han firmat avui un conveni per experimentar amb diferents cultius. Es tracta de reconvertir una finca de l'associació en parcel·les de mostra on es facin experiments. No voldríem extreure des d'aquest bloc (dels collons) conclusions precipitades.
"Si és molt cert que potser nosaltres no ho veurem, perquè ja serem morts i enterrats, també és cert que els qui vinguin després de nosaltres veuran que els reis de la terra o els qui governin les nacions, s'agenollaran davant Catalunya i aleshores serà quan els qui hagin llegit aquest llibre, si encara en queda algun exemplar, comprendran la raó que tenia el seu autor, que, rient rient, deia les coses més serioses que es poden dir, perquè estem persuadits que temps a venir, si les coses no canvien i van pel camí que van, dels catalans se'n dirà els compatriotes de la veritat i tots els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat i quan donaran la mà a un germà nostre, ultra el respecte i l'admiració que li tindran, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els catalans els hauran d'eixugar els ulls amb el mocador, i ésser català equivaldrà a tenir les despeses pagades a tot arreu allà on un hom vagi, perquè bastarà i sobrarà que sigui català perquè la gent el tingui a casa seva o li pagui la fonda, que és el millor obsequi que se'ns pot fer als catalans quan anem pel món, i, comptat i debatut, valdrà més ésser català que milionari i, com que les aparences enganyen, encara que sigui més ignorant que un ase, quan els estrangers veuran un català es pensaran que és un savi que porta la veritat a la mà, i això farà que quan Catalunya es vegi reina i senyora del món serà tanta la nostra fama i l'admiració que se'ns tindrà a tot arreu que hi haurà molts catalans que, per modèstia, no gosaran dir que ho són i es faran passar per estrangers."
Llegim en un diari la crítica d'un concet de "hip hop" (pronuncieu: ip op; les "h" no tenen cap so en cap llengua llatina); el cronista es mostra entusiasmat perque els cantants anàven coordinats. Si que n'és de baix el nivell d'exigència en aquest gènere.
"...aquesta circumstància demostra la facilitat amb què ens podem formar judicis equivocats dels costums dels pobles l'idioma dels quals desconeixem." (James Cook)
Aquest Filmet és borrós i això el fa encara més avanguardista i agosarat. Esperem que els intel.lectuals que visiten aquest bloc (dels collons) el copsin en tota la seva intensitat dramàtica. Nosaltres ho hem provat però no ho hem aconseguit. Atentament.
-Ferdinand Wanderburst i Flippenberg-Pollo de Tutusaus. Departament de Propaganda Audiovisual i Emotivitat Anal.
Salt guanya el premi al millor so en el concert més anticlerical
El World Tour 2007 va tancar ahir a Salt la primera setmana amb un altre èxit rotund de públic, amb un so exquisit de la sala -l'Àngel, el tècnic de so, també s'ho va currar- i amb un desplegament inàudit de renecs anticlericals, a l'estil dels veterans de Vic. "Ja t'ho regalo, mecagun Déu!", va exclamar Portet repetides vegades. Sí, amics, aquesta gira serà gran, molt gran, però a la gran orquestra de l'astre no li oferiran cap concert a la plaça de Sant Pere del Vaticà. La sorpresa del bolo, a banda de l'assistència de Lluís Massana i de l'absència final d'Adrià Puntí, va ser la interpretació de l'única cançó que fins ara havia estat inclosa al repertori però que la banda encara no havia executat, "La música dels astres". Dels 24 temes previstos, "Un altre jo" va caure del cartell i "Lauren Bacall" es confirma com a gran final de concert. Per primer cop ningú no va demanar "Jamón de mono". I el vostre webhàmster es fa ressò d'una reflexió de l'astre després de fer el famós número d'eixugar-se la suor amb una tovalolla i fer intents de llançar-la al públic: "el rock'n'roll és l'hòstia; a qui collons li pot interessar tenirt això!".
AB WH
PS: En aquesta gira els restaurants dels voltants són senyals; a Salt hi havia ben a prop del teatre el bar "La Trinca". Doncs, avanti o popolo...
Tarragona, 11 de la tarda. El petit escenari del bar Scuum, afinat, net i polit. Tothom coincidia a dir que els temes guanyen molt quan són executats en directe. Tot i ser un local petit, el públic es va proposar comportar-se com en un gran estadi d'aquells on actuen les grans figures del rock'n'roll: cridant. No només van repetir-se els mítics crits d'ula, ula (que van soprendre agradablement a més d'un neòfit), sinó que es va arribar a sentir "Pata-tarama!" i, sobretot, "Uooooeeh". Del concert destaquem l'estrena improvisada d'un nou himne generacional, de caire nostrat, que es podria anomenar "El rellotge de la torre" o "La torre del rellotge". L'Astre va perpetrar el número de les ulleres i va amenaçar amb el de la dentadura, tot i que no va executar el cèlebre gag de la perillosa caiguda de cap sobre el micròfon. El públic embogia. L'esdeveniment va acabar amb Macarrons Gold, on es va posar punt i final al recital músico-vocal. Definitivament, va ser un dels dos millors concerts oficials de la gira.
T. CFACSBC2V
PS: El ratolí Àlex ens apunta que a tocar del local del concert hi havia el restaurant "Pit i cuixa". Una versió gastronòmica per a "La cuixa i l'ala"?
Apoteosi intel·lectual a la feréstega l'Hospitalet
Perdoneu que faci propaganda, amics, però si Cartagena -la pàtria del nostre Frankenstein Latino, Antonio Fidel, un home enorme- ha aportat al món intel·lectuals de la talla de Federico Trillo, Eduardo Zaplana, Navarro Valls o Serrano Súñer (l'Iggy Pop del feixisme, astre dixit), l'Hospitalet ha parit criatures com Jose i Celestino Corbacho, Amparo Moreno o el webhàmster mateix. Com que les comparacions serien odioses, deixem-ho. Al gra: el bolo d'ahir, senyors, va ser espectacular. I només és el primer. Quedem-nos amb un moment: la platea dempeus en plena apoteosi intel·lectual amb els braços enlaire al final de Macarrons Gold i enllaçant l'ovació amb crits d'ula ula. Impressionant. L'astre i els seus pertorbats van executar 23 temes, començant per "Matem..." i acabant per "Lauren Bacall (versió 2007)". Atenció als sexis que avui aneu a Tarragona als nous arranjaments de "La Terra és plana" o al desbordament de carisma de l'astre a "Si a Déu plau". Avís per a milionaris: les entrades d'ahir es van esgotar i Barcelona, 4 de maig, va pel camí.
L'acollidora, el símbol de l'Hospitalet -un monument d'una senyora que porta una mena de trompeta que li surt del cap- ha rebut aquesta tarda a la Rambla de l'Hospitalet la Gran Orquestra de Ganduls Pertorbats i Anticlericals liderada per Quimi Portet. Han arribat com un lliri de platja, nets i polits, amb la perruca planxada i el dentat lluent, i a aquestes hores deuent estar provant so. L'organització ha disposat la plaça de l'Ajuntament, pròxima al lloc dels fets, per aparcar els transtlàntics, si bé també es podrien aparcar sobre les vies de la Renfe que hi ha dalt de la Rambla; pels trens que han de passar... Avui el nivell intel·lectual serà molt alt, us ho diu un hospitalenc pota negra. Per als de fora, no dubteu que us trobeu en una comarca molt perillosa i només us salvarà el crit de guerra: ULA, ULA!!!
AB WH
PS: Recordeu que el bolo és a les 22.00 hores a l'Auditori Barrades. Rambla de Just Oliveras 56 (Metro Rambla Just Oliveras Línia 1)
Ula, ula, Lauren Bacall torna a ser l'únic ídol que podem acceptar
Ah, amics, com diria en Monegal, la nit d'ahir va ser de les que es recordaran en els annals de la història de la Plana, amb 150 convidats especials al Casino de Vic i la gran orquestra de ganduls pertorbats i anticlericals sobre l'escenari. Intel·lectuals a platea: Albert Pla, Lluís Massana, Joan de Badalona... No voldríem desvetllar el repertori que la població mundial podrà descobrir dijous a l'H, però, fent honor al títol del post, ja podem anunciar que "Lauren Bacall" -la primera cançó de la gira del Cançoner- torna amb una versió brutal al final del bolo. Hi ha una vintena llarga de temes, nou dels quals de l'últim disc, i també torna "Expulsats del cel". Per a l'anecdotari d'ahir, els salts de l'astre imitant les grans estrelles del rock, en Busquets traient-se el cinturó a la segona canço i l'Oriol de Badalona exclamant de camí cap a Vic: "Òstia, no m'he pintat les ungles!".
Avui el vostre webhàmster es posa trascendental: el dia que comença una gira d'un dels teus músics de capçalera és especial, perquè això passa ja des de fa gairebé vint anys. He demanat festa a la feina, he anat a cal barber i he repassat els últims temes. Avui a Vic, al Casino, comença de manera oficiosa el World Tour 2007 de l'astre, amb les entrades exhaurides (aviat). La Gran Orquestra de Ganduls Pertorbats i Anticlericals ja està afinadíssima després d'assajar durant tres setmanes i només queda per descobrir quins seran els nous hits i quins seran els himnes descartats. Avui el set-list anirà molt car per als col·leccionistes. Només uns quants intel·lectuals podran regalar-se les orelles amb l'estrena mundial de "Matem els dimarts i els divendres". La resta del món només haurà d'esperar 48 hores en l'inici oficial, a l'Hospitalet, dijous, a l'Auditori Barrades de la Rambla Just Oliveras. Seguirem informant, amics...
L'astre, tal com heu notat els més fins auscultadors dels mitjans de comunicació de la comarca, ha decidit consagrar-se definitivament com a escriptor de prestigi amb el llançament la pròxima diada de Sant Jordi de l'obra "Diari d'un astre intercomarcal", editat per Comanegra. El llibre serà un resum acurat dels moments estelars viscuts en aquest bloc durant els dos anys i mig d'existència i el tràiler de llibres s'incorporarà a la campanya de marxandatge que Portet i els seus desplegaran per tot el territori en la gira que està a punt de començar. Però, parlem per acabar del Portet escriptor: lluny queda aquella "Bíblia de las aves" amb influències del surrealisme i del pop que va escriure quan anava a l’institut i més a prop hi ha "Els amants de la Fatarella", l’inacabat drama èpic que va presentar a la revista El Fuet l’abril de 2002 i que ja va pel capítol 17 al bloc. El pensament literari de Portet es resumeix en aquesta proclama: "tota literatura és una onomatopeia del soroll que fa l'home quan escriu".
AB WH
PS: Per un assumpte relacionat amb el llibre i que pot ser del seu interès, les autoritats competents demanen a Vivalda Saborit, Jeroni Bofia, Club de fans de l'Astre del carrer St. Benet i Creu de cames de Valls -CFACSBC2V-, Pare Marine, Phone el guaita, Cargol Iroqués, Serafí Robespierrez i Assassí de la Garrafa que es posin en contacte amb el webhàmster a abwebhamster@gmail.com
Amics, detractors i senyores que passaven per allí: no es pot fingir ni dissimular que la Gran Orquestra de Ganduls Perturbats i Anticlericals, la banda de l'astre intercomarcal, té ganes d'escenari. Ahir, amb només quatre temes a l'escenari del Bikini en el marc de la festeta dels entusiastes d'Enderrock, Portet i els seus van fer una demostració de força que dóna pistes de com serà el World Tour 2007, que engega a l'H el 15-M. L'execució de 'Matem els dimarts i els divendres' i 'Hostessa', amb molta guitarra amb cordes de nylon combinada amb apunts durs, sempre en clímax permanent, van ser les mostres del nou disc. Després 'Massa' i 'Macarrons Gold', fins ara només estrenada a Canet de Mar, van completar una actuació de nivell. En aquesta crònica absolutament parcial, fins i tot posarem nota i adjectiu, com als partits de futbol: Astre: 10, comunicatiu; Antonio Fidel "el Frankenstein Latino: 10, enorme; Jordi Buzzquetzz: 10, magistral amb l'acústica; Xarli Oliver: 10, canyero. El 10 és merescut perquè l'orquestra, hores abans, a El Club, s'havia exercitat molt bé també en la dura tasca del playback, amb 'Hostessa'. Altres grans moments de la nit: la foto espontània de l'astre amb la massa enfollida.
AB WH
PS: Aquest web (dels collons) vol il·lustrar la pròxima gira amb fotos dels concerts de l'astre en una eventual nova secció. Si hi voleu col·laborar, envieu el vostre art a abwebhamster@gmail.com
Després dels primers contactes amb la plebs a través de les pàgines per a elits del' Avui i Vilaweb, Quimi Portet s'enfunda aquesta tarda l'escafandra i se submergeix en el perillós món de la televisió i dels escenaris. Així, de cop, per partida doble: primer a El Club de l'Albert Om, a TV3 (16.00 hores), i després, de pet, a la festeta de l'Enderrock al Bikini (21.00 hores), on hi tocarà quatre temes. En aquest inici d'intercanvi d'efluvis jolius que ens depararà la nova gira, el sempre vostre webhàmster estarà atent a les vegades que els periodistes repeteixin la paraula "surrealisme" i proposa donar un premi a l'entrevistador que la digui més vegades, per intel·lectual. Se'ns gira feina, amics, i -ara seriosament-, us agraïm l'astre i jo la interactivitat i el contacte que ens fa comprovar que no hi ha altres móns, sinó que tots estan en el mateix.
L'Astre és a hores d'ara a maquillatge; abans, emperò, ens ha donat instruccions per tal de que pengèssim aquest darrer filmet a la xarxa (dels collons). Nosaltres no ho hauriem fet "motu proprio"; el lliurament de material "de franc" a la plebs, ens comença a semblar excessiu. Treballar amb artistes filàntrops té aquests inconvenients. -Fappstelbarg Maria de Bloomingsbow i Fluppsterton de Borbón. Cheap Screaming Drinking Two-Legged Things Europe. Departament d'Audiovisuals i Emotivitat Anal.
2ón filmet de propaganda per a instrucció de la plebs...etc.
"Jo ja m'entenc". Aquest filmet sí que és una estrena mundial. Als milionaris és la que més ens agrada. Rebin, si els plau, la més cordial de les salutacions. -Fappstelbarg Maria de Bloomingsbow i Fluppsterton de Borbón. Cheap Screaming Drinking Two-Legged Things Europe; Departament d'Audiovisuals i Emotivitat Anal.
Una tarda grisa d’un dia brut i gris, a fer propaganda, el poeta ha de marxar; porta roba nova, pantalons de lli, camisa de seda amb botonets de marfil.
Torno bona amiga, torno al teu costat com torna el cogombre havent sopat. Torno a l’infantesa amb olor de fenc i d’alfals mullat, jo ja m’entenc.
Què em vols vella amiga? Què en vols fer de mí? Estofat de bèstia... tranquila, jo ja m’entenc. Déu barreja plagues amb algún llamí, a mí em va fer tòtil però amb un cos de figurí.
Massa noies brunes, massa mar al mar, massa cràters a la lluna, massa hidrògen, massa pols. Massa portes i finestres, alumnes i professors, massa pès a l’estructura, massa déus, massa de tot.
Baixaré a les mines i minaré el món; no us hi amoïneu, jo ja m’entenc. Al cor duc l’espina i al pit la cançó; potser és al revés, jo ja m’entenc.
Un cap de setmana de color d’anís, jo vull ser romàntic i endur-se t’en a París; regalar-te un ànec que es digui Genís; tu mai no pateixis, normalment jo ja m’entenc.
Blog protegit per Creative Commons License. El seu contingut és públic. Els textos i les imatges d'aquest webblog poden ser redistribuïts i exhibits de forma NO comercial, sempre que s'en citi l'autoria. L'autor no es fa responsable de les opinions expressades en els comentaris, però tampoc no s'en desentén; queda reservat el dret de l'autor a eliminar qualsevol insult o expressió ofensiva que pogués realitzar-se contra altres persones físiques o jurídiques.
Quimi Portet.Diari d'un astre intercomarcal
