|
|
|
VILAWEB ONTINYENT DIJOUS, 21/06/2007 - 17:59h
Quimi Portet
BROSSA D'AVUI
Marc Gomar
Oh, Astre Intercomarcal! Creador de la Bella Clítoris, que té nom de malenetes, però toca el trombó. El pensament abstracte és un obstacle, sí! I la terra és plana ho sap tothom. Quimi Portet, el que canta sobre paisatges amb anxova, ha tret al mercat –causa un somriure referir-se així als compradors de discos en català- un nou atemptat als benpensants de Subjecte – Verb – Predicat o les paraules amb referents reals. De referents en té: el dadaisme, per molt que ell diga que allò estrany no són les seues lletres, sinó les que es poden escoltar en qualsevol ràdio-fòrmula i que transmeten un sentit de la vida i els sentiments totalment allunyats de la realitat. Sense cap dubte, Astre, et donem la raó, com també quan cantes a “paisatge amb anxova” que “Em ploren els ulls... i què vols que et plore?”. “Matem els dimarts i els divendres” amb portada amb dos tons de blanc i títol extret d’una carnisseria és el disc que esperàveu per “fumar-nos tot l’haixís del puto cul”. Tot i això, es gaudeix igual sense brossa. Com les teues entrevistes, i és que a l’Enderrock confessava que “M’agrada la Terra. És el millor planeta que conec” o quelcom així. Veritats com a punys.
Per perdre-vos, el seu web. Si la cara és el reflex de l’ànima, el seu web és l’espill de la seua cosmovisió de tot un poc. Als que no conegueu la seua obra en solitari us sorprendrà que fóra el cinquanta per cent, “la part sexy” en diu ell, d’El Último de la Fila. Sobretot si es compara amb el que resa ara Manolo Garcia enmig de sostenidors volants i una pluja de calces. El de Quimi és més aviat familiar, com els seus videoclips domèstics d’efectes infantils, però resultat impecable si entenem per èxit el somriure o el rebuig. A mi, Astre, m’agraden els teus vídeos domèstics. Ell és dels que restaven “com un burro amarrado a la puerta del baile” i jo dels que li faria companyia perquè un guitarra, bon humor i “ocurrències” no ens mancarien. Sobretot si el “baile” és d’aquells de “coca-cola para todos y algo de comer / mucha niña mona pero ninguna sola...” sí, és de Mecano la cita, però quedava com per encant. Amics, Quimi Portet és un monstre i molt bon persona, que no és poc. Acabaré amb la meua cançó preferida: Àfrica, 11 de la tarda. Una mèdium troba finalment un lloc per aparcar. A tres-mil quilòmetres d’allí mor un ànec amb el seu somriure estúpid d’ànec. T’estimo truita”. T’estimem, Portet.
Brossa d'avui © Marc Gomar & Sònia Sellés
22/07/2007
Quimi Portet aclamat pel públic en la darrera nit del Pop Arb. - Enderrock
6/5/2007
Quimi Portet, el poeta forestal, es fa 'showman'
JORDI BIANCIOTTO
BARCELONA
Quimi Portet ja queda lluny del guitarrista discret tot i que incisiu d'El Último de la Fila. Sense proposar-s'ho, ha acabat convertit en un showman: xerraire, bromista i autoparòdic en la defensa d'un repertori amb una identitat rocosa i tribal inconfusible. A l'Auditori (sala Oriol Martorell) va viure divendres una de les seves nits més pletòriques, que va culminar amb la irrupció del seu amic Phil Manzanera, el guitarrista de Roxy Music.
A diferència de quan va anar a L'Espai el 2004, Manzanera no va demanar en matrimoni a la seva nòvia en plena actuació, perquè fa poc que s'hi va casar. Però la seva guitarra vip va aportar un plus de finesa tècnica a un repertori que conjuga precisió executiva amb un fons tel.lúric deliberadament cellajunt. A Portet, que va obrir el recital amb la cançó que dóna títol al seu nou disc, Matem els dimarts i els divendres, li va la sonoritat terrosa a joc amb uns textos atramuntanats.
Marcat per la mirada amable del baixista Antonio Fidel (ex-El Último de la Fila) va rescatar Expulsats del cel i Em trenques el cor, i els tambors de Charly Oliver van anunciar la gran revelació de La terra és plana. "Aquí comença la part intel.ligent del xou", va anunciar abans de fer aixecar les grades amb El meu hàmster va anar a Cuba (seguint la tradició, amb el públic vociferant cada cop que sonava la paraula màgica "Sabadell") i de desenterrar la destral de guerra a Francesc Pujols.
El planeta Portet admet trets de lirisme (Em dius que el nostre amor, de Toti Soler, apuntalada en la guitarra de Jordi Busquets) i cops de destral forestals (Hostessa), alhora que mostra gratitud per les fonts d'inspiració: va dedicar Progresso adequadament "al mestre Sisa". Manzanera va endollar la guitarra a Flors i violes. L'afició levitava d'emoció, i Portet va demanar llum per veure's les cares amb els fans. "De vegades sembla que toquis davant un camió amb les llargues", va dir.
La rambla, Macarrons, La música dels astres i Lauren Bacall van caure per alimentar uns bisos que l'artista va celebrar com un acte ritual i que només va interrompre per retre homenatge a Joan Margarit: "La vellesa és una mena de postguerra", va dir. Mentre arriba, tenim els concerts agrestos i vitals de Quimi Portet.
Diari de Girona. Sebastià Roig
Un Trabal desbocat
No fa gaire vam suggerir que algun editor, d´esperit kamikaze i agosarat, recollís en un llibre els textos que Quimi Portet fabrica al seu bloc.
Amb gran goig per part nostra, Editorial Comanegra ha dut a terme la proesa: acaba de publicar "Diari d´un astre intercomarcal", un recull de proses, cançons, discursos, gags i taral·lirotades nascut de l´enginy de Portet.
Un cop llegit, ens ha estranyat molt que aquest volum no s´hagi convertit en un dels devocionaris més venuts per Sant Jordi. Per què? Suposem que hi deuen tenir a veure els capricis insondables del món de la distribució. Ara bé; quan s´hagi resolt el problema, i aquesta joia es pugui trobar per Ikeas, estancs, farmàcies, súpers, colmados i benzineres, estem convençuts que figurarà entre les obres candidates al premi que atorguen els llibreters. Si no és així, haurem de canviar de llibreters.
Quimi Portet, alumne emèrit de la prestigiosa acadèmia d´Astronàutica i Confecció de Lewis Carroll i Tutusaus, ens ofereix una amanida variada, plena d´ensurts tipogràfics, deconstruccions del sentit, acumulacions de fonemes i despropòsits del tot delirants. El seu llibre és un monument de tresors absurds i desencaixats, que ens remet als temps gloriosos de l´avantguarda ultralocal irradiada amb ratafia.
Francesc Pujols, a qui el músic ha dedicat un pasdoble, va ser el director de la revista humorística Papitu. Si algun editor agosarat i kamikaze vol ressuscitar tan noble capçalera, que tingui present que el gran Portet haurà de formar part del nou consell de redacció.
Diari de Sabadell 13-4-2007. Víctor Colomer.
Quimi Portet, astre intercomarcal
«M’agrada fer riure»
El músic de Vic, Quimi Portet Serdà, 49, va presentar ahir a la llibreria Abacus de Sabadell el seu primer llibre, Diari d’un astre intercomarcal (Ed.Comanegra), recull dels escrits del seu bloc a www.quimiportet.com. A la nit cantava a l’Estruch.
—Per què no un astre nacional?
—Sóc més que nacional jo. Intercomarcal és com internacional però encara més.
—Ah si?
—Clar home. El món de veritat, el món de les personetes normals, no es divideix en nacions, sinó en comarques. Ens defineix el mercat al que anem.
—Això serveix per Osona, però no pel Vallès Occidental.
—Aquí teniu dues capitals. Com els bons de veritat: Canberra i Sidney, Otawa i Montreal...
—Llach o de Sisa?
—M’agraden molt tots dos. Potser estic més a prop de Sisa textualment.
—Llach ja és el cantant del règim com ho era Manolo Escobar del franquisme?
—Sento una profunda simpatia per Llach i tot el que fa.
—No grinyolaven, a Verges, tants petons i abraçades als polítics?
—La política professional també té el seu mèrit i ell els hi va reconèixer. Els de certa edat tenim un lligam generacional amb els polítics que no podem evitar.
—Dylan o Zappa?
—Ui! Aquests ja... són estrangers. M’agradaria pensar que estic més a prop del Zappa perquè em fa molt riure.
—Vostè també fa riure.
—M’agrada molt fer riure. Quan ho aconsegueixes, et sents ple de veritat. Et poden aplaudir per compromís, però si riuen és de veritat.
—No tem que la gent vagi als seus concerts més a riure que a escoltar música? Que el vegin més pallasso que músic?
—No m’importa en absolut. La ironia es un plaer absolut. I, a més, en el nostre repertori hi predomina la seriositat.
—Ara que sabem que és un catxondo, ens preguntem què hi feia en un grup tan seriós com El Último de la Fila.
—Home, jo era el guapo d’El Último de la Fila (riem).
—Alguna cosa més?
—Hi aportava molt musicalment i també feia moltes lletres. Assumia un personatge teatral de compositor castellà i feia lletres tan serioses com Mar Antiguo, Querida Milagros, Mi patria en mis zapatos...
—El que tinc al davant ara mateix és un altre personatge?
—No, no. Aquest sóc jo de veritat. Ja no queden més capes per pelar.
—Com recorda aquella època?
—Molt bé. No en tinc cap record dolent. Em va permetre vendre milions de discos i això no és gens fàcil.
—Podria escriure per David Bisbal o Julio Iglesias?
—Sí. Per qualsevol. És un ofici.
—Per Sabina?
—A aquest no li cal. Se les fa ell molt maques les cançons.
—Albert Pla?
—Igual. Amb Albert Pla som molt amics. Trobo admirable la seva carrera músico-artística i des del primer dia sento cap a ell una familiaritat... molt curiosa.
—S’avenen vigatans i sabadellencs?
—És que jo sóc més del Guinardó de Barcelona que de Vic. Això de Vic només ho dic per fer-me el xulo.
—Són els de Vic tan xulos com semblen?
—Sí, però els de Nova York també són molt xulos.
—Els de Sabadell també?
—Jo a Sabadell sempre hi he trobat gent molt espavilada.
—Ara no em faci la pilota.
—És veritat, la gent de Sabadell és molt dinàmica.
—Fer de guru al programa Caçadors de Paraules l’ha obert a un nou públic?
—Definitivament sí. Abans només em coneixien els peluts i ara també em coneixen a la peixateria
—Per què el van triar?
—Ni idea tu (riu). El que faig jo allà ho pot fer qualsevol. Em sembla que dins d’aquell equip hi ha alguna persona que li agrado.
—Diu que parla en valencià messo-septentrional, però en el seu World Tour 2007 no hi haurà cap actuació a València. No li valoren el detall?
—Perdona, tinc una actuació a Castelló de la Ribera. I en farem més, ja veuràs.
—Alguna dona gelosa del seu amor per Lauren Bacall?
—Lamentablement, Lauren Bacall i jo no tenim cap futur. Però no em preocupa, sóc molt feliç.
—Està en el millor moment de la seva vida?
—Home, sóc feliç entre cometes, és clar. És allò de hola, com estàs? i l’altre diu bé o parlem?
—Viu un moment especialment creatiu?
—Ara faig coses que mai m’havia atrevit a fer com publicar aquest llibre. Anar sol em permet saborejar allò que abans renunciava per l’equip. Ja no faig res que no em vingui molt de gust.
—Per cert, embruta més a la plebs el mètode Pilates o les religions monoteistes?
—La falta d’originalitat. Altres cultures penalitzen el fill original, però en el nostre petit i dissortat país un fill original sempre era motiu d’orgull: Dalí, Pla, Adrià Puntí, Sisa, Pau Riba, Pujols, Segarra, tots de classes socials diferents... Ara, lamentablement, això s’està perdent.
Ara Matem els dimarts i els divendres
TOT BE, GRÀCIES
El seu do és la cordialitat. Tothom sap que és bon músic, gran lletrista i ara sabem que també un escriptor força original. Però el seu veritable do és la cordialitat.
Parlant amb ell t’hi trobes a gust immediatament, et segueix les bromes. Si és xulo no hi va gens i en tots els comentaris hi ha una conyeta suau i constant.
La seva intel·ligència, també emocional, fa que, per més que s’el punxi, mai no parla malament de ningú. Ni tant sols insinuacions.
Simplement tot està bé.
DIARI DE GIRONA; 19/3/2007
Concert
Teràpia humoristicomusical Portet
Matem els dimarts i els divendres és l´últim disc de Quimi Portet, el sisè. Si algú va anar dissabte al Teatre de Salt amb l´únic objectiu de conèixer el nou repertori del cantant de Vic o pensant que assistiria simplement a un concert es va equivocar del tot, perquè el xou de Portet va molt més enllà. La cançó que dóna nom al disc va obrir una hora i mitja llarga d´humor, surrealisme, lucidesa i ironia extrema, tot plegat ofert per algú que va afirmar que «no sóc una estrella de rock, sóc un intel·lectual».
És impossible separar la paraula de la música en una actuació de Quimi Portet, i no em refereixo només a la lletra de les seves cançons sinó a les divagacions i reflexions que anava llençant entre tema i tema. Estava tan inspirat que diverses vegades va demanar disculpes per haver d´interrompre els seus diàlegs amb el públic -en sentit literal, hi va parlar constantment- per interpretar una altra cançó.
Portet va anar desgranant el seu últim treball tocant Matem els dimarts i els divendres, Cou-me el brou, Paisatge amb anxova, La cuixa i l´ala -una cançó d´amor, va afirmar-, Hostessa, Si a Déu plau, Xafem-ho tot o Progresso adequadament (....)
Els discos de Quimi Portet guanyen força en el directe, que dissabte va oferir acompanyat d´Antonio Fidel al baix, Jordi Busquets a la segona guitarra i Charly Oliver a la bateria -tots ells víctimes de la seva ironia-. Com no podia ser d´altra manera, La terra és plana (2004) també va estar molt present a l´actuació del Teatre de Salt, amb temes com el que li dóna títol, Massa, Macarrons -amb la qual va fer aixecar el públic després d´organitzar ell mateix un final aplaudit per evitar aquelles situacions «tan reals i falses» dels concerts normals- o Àfrica 11 de la tarda; sense oblidar l´homenatge al filòsof Francesc Pujols, un pasdoble surrealista farcit de referents de la cultura catalana. La nit humoristicomusical es va tancar amb Lauren Bacall, el «mite» a qui Quimi Portet va dedicar una cançó a l´Acadèmia dels somnis (2001). Abans, l´ex-Último de la fila va versionar Em dius que el nostre amor de Toti Soler. I va saber greu, però va acabar.
pili Turon
LA VANGUÀRDIA, 18/3/2007
Quimi Portet
MATEM ELS DIMARTS I
ELS DIVENDRES
Es el turning point en la carrera del siempre ocurrente vicense. Portet construye obra de cimientos maduros pero con andamios llenos de colorines, que motivan la risa espontànea. Ocurre que el andamio medio-oculta un edificio fornido, meditado y con vocación de que satisfaga a sus inquilinos. Los inquilinos son aquellos aficionados al pop-rock catalán que valoran al excelente músico y a sus cada vez más naturales imágenes literarias, y a una coherencia artística bastante rara en el oasis del Principat. No es que el disco sea serio, como decía hace unos dias, es que Portet es un tipo serio, pero tan respetuoso como transgresor, y con todo ello ha firmado su, quizás, obra más biográfica y elaborada de toda su carrera.
Vilaweb diumenge, 18 de març de 2007
QUIMI PORTET / per XAVIER MERCADÉ.
Míting intel·lectual
El comentari d'una carnissera de la capital d'Osona, «matem els dimarts i els divendres», va provocar el títol triat per al sisè disc en solitari d'«el guapo d'El Último de la Fila». A la pastisseria Masramon, al centre de Vic, s'hi anuncia: «Els dimecres, bunyols, els divendres també.» Si Quimi Portet hagués enregistrat el seu nou disc per Quaresma, hauria triat un altre títol? Justament a sobre de la pastisseria Masramon, el Casino de Vic, va ser l'espai escollit per Portet per fer la preestrena del seu World Tour 2007 davant d'un grapat d'amics, coneguts i senyores que passaven per allà mentre els habituals del Casino continuaven les seves partides de dòmino. Una gira que va tenir la seva presentació oficial dos dies després a l'auditori de Can Barrades (l'Hospitalet de Llobregat) dins del Barnasants.
Matem els dimarts i els divendres és un disc continuista en la carrera de Quimi Portet, però hi retrobem un músic que vol humanitzar la figura de l'artista dessacralitzant-la en tots els sentits. Quimi fa discos principalment per divertir-se i pel plaer de fer música, un sentiment que queda reflectit en els seus directes. Només de sortir a escena els intricats llaços entre artista i públic ja queden establerts en una comunicació interactiva, ja sigui per deixar anar el crit de guerra «ula-ula» («això és un gran míting d'intel·lectuals») com per demanar que abaixin l'aire condicionat, convidar a tothom al davant de l'escenari per fer-se la foto de rigor o aconseguir el final apoteòsic amb el públic dempeus cantant Macarrons (versió Gold). El grau de complicitat amb el públic (també palès en el seu propi bloc d'internet) fa que fins i tot l'acte de veure'l afinar la guitarra es converteixi en una part més de l'espectacle o descobrir el «protocol de final del concert» explicant com funcionaven els bisos i les cançons que faltaven. (...)
Els dos concerts van ser una veritable apocalipsi intel·lectual dins els termes de la simbologia de Portet. Lauren Bacall es fusionava amb un final digne de Sonic Youth; Àfrica, 11 de la tarda es converteix en tot un himne generacional; Massa guanya una intensitat inaudita, la mateixa de què també van gaudir Francesc Pujols i Estampes de sants, o la transformació que pateix a Si a Déu plau..., en què Quimi deixa la guitarra i intenta fer de rock star amb moviments que recorden el seu excompany del grup amb què va triomfar a final del segle passat. «És divertit això de formar part d'un conjunt», va declarar a Vic, referint-se a La Gran Orquestra de Ganduls Pertorbats, la mateixa banda que l'acompanyava en l'anterior gira amb l'inseparable Antonio Fidel al baix, Jordi Busquets a les guitarres i Xarli Oliver a la bateria. Si no existís, ens l'hauríem d'inventar.
4/9/2005
La Nueva España (Asturias)
J.C. Gea
...El concierto de anteayer en el patio trasero del palacio de Revillagigedo -o lo que habría que llamar más bien «El show de Quimi Portet», incluso «El psicodrama de Quimi Portet», si hay que hacerle caso- demostró que su terreno es el de una libertad plena. Y no sólo en lo musical. Desde que Jonathan Richman, otro hombre de la frontera, fuese invitado también por Cajastur para tocar en la vecina colegiata, el público no se quedaba tan felizmente descolocado con lo que se esperaba como un concierto y resultó ser otra cosa.
Portet habló tanto como cantó. Raja sobre el escenario incluso más que Little Richard. Conversa con el público, improvisa, monta fotos, hace una desternillante autocaricatura de la vida del músico de «circuito B», embroma a la banda, divaga y, sobre todo, desmonta todo el tinglado ególatra del «star-system» del rock riéndose de sí mismo. Y haciendo reír a carcajadas, de verdad. Y entre parlamento y parlamento, además, tocó canciones de su último álbum y algunas joyas anteriores. En su «Terra és plana» caben macarrones, versiones de Brian Wilson, canciones dedicadas a filósofos muertos (Francesc Pujols), «machos alfa» y, sobre todo, las «señoras que pasaban por ahí» y que, según Portet, constituyen el grueso de su público. Descontando «acreedores».El compositor y estupendo guitarrista y su resolutivo acompañamiento (Antonio Fidel, bajo; Jordi Busquets, guitarra; Charly Oliver, batería) se bandean sin problemas entre el «reggae», el pop bufo, el rock sin aditivos, los destellos ruidistas y, en resumen, la pura música popular con una frescura que reconcilia al oyente con el hecho mondo y lirondo de ponerse delante de una banda -«un conjunto de peludos», dice Portet- para disfrutar. Incluso sólo viéndolos disfrutar a ellos. Porque a ver quién no disfruta rematando los bises con «Rivers of Babylon» de «Boney M» y el «Rock'n'roll» de Gary Glitter.
Para quienes se perdieron el café-concierto, se recomienda vivamente el acceso a la página web del músico (www.quimiportet.com). Está en catalán, pero el saber no ocupa lugar. E incluye un enlace sobre Francesc Pujols.
5/8/2005 El Periòdico
Ja te'l regalo, aquest article!
-Mathew Tree.
Si no m'ho han preguntat una vegada, m'ho han preguntat cinquanta (a mi i a bona part dels altres anglesos catalanoparlants): "Oi que l'humor català és molt semblant a l'humor anglès?" És una pregunta que jo, com a mínim, trobo difícil de contestar, en part perquè allò de l'humor anglès em fa sortir de polleguera. A quin humor es refereixen quan diuen això? A l'humor estrafolari dels Monty Python o a l'humor convencional de la sèrie Hotel Fawlty? A l'humor blanquíssim de les cèlebres novel.les còmiques de P.G. Wodehouse (que personalment trobo indigeribles) o a l'humor exageradament escatalògic que caracteritza les tires còmiques de la revista Viz? I l'humor català, què? Sembla que també n'hi ha diversos, de sentits de l'humor a
Catalunya. Per no anar més lluny, l'humor de Joan Capri no és el mateix que el d'Andreu
Buenafuente i l'humor de la sèrie Porca misèria no té res a veure, ni en broma, amb el de
L'un per l'altre.
QUEDA CLAR,
doncs, que, a qualsevol país, cohabiten maneres diferents de fer gràcia. Cadascú,
naturalment, és lliure de triar la que més el diverteixi. Pel que fa a Anglaterra, optaria,
sense cap mena de dubte, per la variant britànica de l'humor negre: les obres de Joe
Orton, per exemple, o els acudits irreverents de la revista satírica Private Eye (arran de
l'escàndol de l'esvàstica que el fill petit del príncep Carles i la princesa Diana va portar a
una festa, a la portada de la revista s'hi va posar una foto de Hitler amb una bafarada que
diu: Vinc disfressat de príncep Enric).
Pel que fa a Catalunya, entre les diferents possibilitats existents, optaria clarament per un
cert sentit de l'humor tan peculiar com autòcton, que he anat descobrint amb el pas dels
anys. Aquest estiu mateix, per cert, n'he trobat dos exemples que són realment magnífics.
El primer és una novel.la breu escrita l'any 1907 pel filòsof Francesc Pujols, i reeditada fa
no gaire: La tardor barcelonina. El llibre va d'un noi que crema la seva amant viva i
després fuig de l'escena del crim disfressat de dona.
Farcida de reflexions sobre l'amor, la gelosia, el sexe i el suïcidi, de descripcions
enlluernadores de Barcelona --"la gran ciutat ja se sent pantejar en els aires"-- i de
personatges tan fins com imprevisibles, La tardor barcelonina traspua un humor
extraordinàriament brillant i al mateix temps tantsemenfotista que dubto molt que s'hagués
pogut engendrar fora de Catalunya.
El segon exemple és el conegut cantautor Quimi Portet. Els admiradors dels seus discos ja
saben perfectament que té un sentit de l'humor sui generis, però diria que l'has de conèixer
en persona, per veure com aquest humor pot arribar a uns punts àlgids fantàstics. El Quimi
agafa paraules que li fan gràcia (sexis, bisbes i intel.lectuals no nacionalistes, per
exemple), les barreja amb els comentaris típics dels vells eternament insatisfets del seu
poble ("tanta calor, me cago en Déu!" o "ja te'l regalo, aquest entrecot!") i crea un discurs
còmic realment brutal que amolla en els moments més insospitats.
Vet aquí, doncs, Fracesc Pujols i Quimi Portet: dos exponents clars d'un sentit de l'humor
surreal, satíric i de vegades deliciosament cruel. I em penso que molt català, cosa que no
vol pas dir en absolut que no sigui perfectament capaç de fer riure a qualsevol persona,
vingui d'on vingui. Només cal que aquesta persona estigui a l'aguait durant el seu pas per
aquest país tan curiós i discret que --segons explica el mateix Quimi Portet-- "existeix i no
existeix".
27/8/2005
ENTRE GUAPOS ENS ENTENEM [Especial UCE]
A propòsit de l'espectacle extraterrestre de Quimi Portet i l'Orquestra Revolucionària dels Soviets del Golf de Sant Jordi a la Plaça de la Vila de Prada [20 d'agost, 9 del vespre (Universitat Catalana d'Estiu 2005 - XXXVIIa edició)]. Guitarra elèctrica i veu principal: Quimi Portet.
Baix i veus: Antonio Fidel.
Guitarra elèctrica: Jordi Busquets.
Bateria: Xarly Oliver.
Penso que Quimi Portet és un talent únic al món, i ho puc demostrar. Repto qui sigui que dugui un alemany, un austríac, una russa i cinc txeques i un txec a veure, escoltar i sentir qualsevol artista que triïn d'allà on els plagui. Segur que pertot es poden trobar músics formidables que els deixarien bocabadats, però només n'hi ha un que destil·li una força inefable que els impel·leixi a adquirir, entre tots plegats, la discografia completa de l'intèrpret en qüestió, un cop acabat el concert, i sigui, alhora, capaç de deixar-los prou hipnotitzats com per convèncer-los que, tot i havent entès poc d'allò que l'Astre canta (honestament, tinc contrastat que ser català tampoc no garanteix una major comprensió de la lírica portetiana, però tant se val) mai a la vida no tornaran a veure res de similar enlloc.
Aquesta afirmació pot semblar agosarada, però puc fer-la, perquè he fet la prova: sóc un convençut militant portetofílic i no me n'amago: vaig persuadir els meus amics -de procedència tan diversa com ja he avançat, estudiants estrangers de català, becats a la Universitat Catalana d'Estiu- d'assistir al concert del vespre del dia 20 d'aquest mes d'Agost (que quan escric això som a punt de deixar enrera) a la Plaça de la Vila de Prada, i en van sortir tan entusiasmats com jo. La seva felicitat fou completa quan, inquirit sobre el sentit de la lletra d'alguna de les cançons més marcianes de l'Astre, els vaig avisar que no miressin de desentranyar significats obscurs, que en Portet és un dels hereus (l'hereu avantatjat, de fet -què hi puc fer, ja he donat pistes que en sóc fanàtic!) del surrealisme, un dels millors invents catalans de tots els temps, junt amb el pa amb tomàquet (no feu cas dels falsaris que diguin que fou a d'altres contrades que va néixer aquest lisèrgic corrent filosòfic i moviment artístic, encara menys dels qui gosin de manllevar-nos el títol d'inventors de l'esmentada menja). Acompanyat per l'Orquestra Revolucionària dels Soviets del Golf de Sant Jordi, Portet va fer un repàs prou exhaustiu a la seva discografia, dedicant especial atenció al darrer treball, "La Terra és Plana", editat a finals de l'any passat, i amanint l'actuació amb observacions sornegueres a propòsit dels allà congregats i a la salut del respectable. De la interpretació de l'Astre (intercomarcal) -que va lluir rutilant, i va entonar sencera "La Rambla" amb veu nasal, a petició del públic- i la seva banda només es pot dir que fou portentosa -o portetosa, que, pel cas, és ben bé el mateix. Pel que fa al públic -devots d'arreu dels països catalans i de part de l'estranger -mercès, d'una banda, a la gràcia del músic, de l'altra, a la tasca propagandística d'un servidor, perdoneu la immodèstia- cal destacar la presència d'un animador local en notable estat etílic que no va deixar de dansar davant de l'escenari i de lloar amb udols guturals el seu ídol -l'ídol de tots- de manera inintel·ligible per a la resta, amb l'excepció de l'homenatjat: "Entre guapos ens entenem"- explicà, l'Astre, per il·luminar-nos a tots.
La vetllada va arribar al seu punt més àlgid quan Portet va ser capaç de fer escenificar als presents una nit de total follia rockera, valent-se únicament del seu carisma i magnetisme personal: instà el públic assistent a l'acte a abraonar-se cap a l'escenari i esgarrapar-li els pantalons, mentre interpretava magistralment un riff mut de guitarra i mirava enlaire fent veure que s'esgargamellava, amb una ganyota que feia pensar en la imminència d'un crit salvatge que no va arribar a emetre, per tal d'evitar als amplificadors un empatx de decibels, se suposa: "Que la premsa faci fotos i demà als qui fullegin els diaris i ens vegin retratats els sembli que això és l'hòstia!", deia. Doncs bé, no sé si se'n van publicar enlloc, de fotografies del concert, però sóc testimoni que ho va ser, realment, l'hòstia, aquell esdeveniment. Friso per tornar a veure de nou l'Astre en directe: jo també t'estimo, Truita.
Joan-Albert Ros
18/III/2005 [Diario de Mallorca] NOTÍCIA.
Quimi Portet: "He aparcat la bèstia pública en benefici de la privada".
-El músic actua avui al Teatre d'Artà dins del primer festival Cool Days. La seva actuació servirà per presentar per primera vegada en directe a Mallorca després del final de El Último de la Fila el seu últim treball 'La Terra és plana'
17/III/2005 [Diario de Mallorca. Suplement Actual] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "Porto el surrealisme en el meu disc dur, mai no el dissimulo"
24/II/2005 [Actual] ENTREVISTA.
-El cantant vigatà recorre els Països Catalans presentant el seu cinquè àlbum en solitari, 'La Terra és plana', dinou temes que demostren clarament el seu domini de l'humor local
Crítica del concierto
Quimi Portet, 6/II/05 (Luz de Gas, Barcelona)
... Quimi Portet, un boletaire de pro, y autoproclamado "l'astre intercomarcal" sigue navegando a toda velocidad por las nebulosas intergalácticas del espacio sideral. Los fieles e incondicionales pudimos disfrutar de una velada de arte y poesía surrealista-descriptiva en forma de rock, con un toque auténtico e inimitable, totalmente revitalizante.
Uno de los pilares básicos de los "cantautores boletaires" decidió aterrizar el pasado domingo en Barcelona para deleitarnos con un recital lleno de improvisación, creación y alegría. Con una indiscutible y creativa madurez, y nos referimos a la musical, defiende los temas de su último disco "La Terra és Plana" y otros ya consolidados con absoluta naturalidad, transparencia y convencimiento que toca para divertirse, divertir e ilustrar la cotidianidad de los terrícolas de apié. No solo se dedica a cantar tema tras tema, sino que rellena el tiempo con ingeniosos comentarios y conversaciones con el público. Incluso es capaz de cantar temas en solitario no previstos en el programa, solo para satisfacer la petición de un asistente, o repetir el final de un tema porque otro se lo ha reclamado.
Con una formación básica, su guitarra, otra guitarra, bajo y batería, actuaron con un aire de gamberros de pueblo. Y tuvieron tiempo para repasar lo mejor de su discográfica, desde su primer álbum "Persones Estranyes" hasta el último "La Terra es plana", con mención especial a su "Cançoner Electromagnètic". Hay canciones que en directo ganan mucho, y este es el caso de "Cardem l' ànec" o "Vida Social". Quimi y sus muchachos demuestran estar en un estado creativo de gracia. Verlos es disfrutar durante una hora y media de lo mejor que se puede ver en este país. Para rematar el personal, en los bises, Portet se descolgó con su conocida versión de "Rius de Babylon", para delirio del público, para finalizar con su gran clásico y pintoresco paseo por "Las Ramblas" de Barcelona.
Lo dicho, aunque perdimos a un gran grupo, hemos ganado a 2 grandes artistas muy diferenciados. Quimi Portet ha decidido seguir la vía de Sisa, Pau Riba y su admirado maestro Francesc Pujols, y nosotros nos alegramos. Y es que en directo, Quimi y sus muchachos demuestran estar en un estado creativo de gracia. Verlos es disfrutar durante una hora y media de lo mejor que se puede ver en este país.
The Toxic Twins
Gong Discos - 23/02/2005
4/II/2005 [El Periódico] NOTÍCIA.
Quimi Portet, desafiant a Copèrnic a Luz de Gas.
-El músic presenta diumenge 'La Terra és plana'
1/I/2005 [Entreactes-Tordera] NOTÍCIA.
La Terra plana de Quimi Portet
-A Quimi Portet li passa una mica el mateix [que a Moncho]. El seu personalíssim estil està demostrat en aquest darrer disc, 'La Terra és plana', en què ja pot compartir tertúlia amb Sisa, Pau Riba, Pascal Comelade... [...] Després de cinc anys, Portet aconseugueix un disc més irònic que surrealista, com diu ell: "És un disc irònic, segur, però no estic segur que sigui surrealista, com molts diuen, perquè és una paraula massa forta".
4/XII/2004 [El País] CRÍTICA CONCERT.
Més que una ocurrència
-"En realitat poc hi ha de broma en la proposta que ofereix, que ancora en un pop rock de guitarres més o menys clàssiques amb cançons de lletres surrealistes i sovint esmolades. Una veu limitada i tan peculiar com les línies melòdiques que canta completen una personalitat sonora molt accentuada i que es diferencia perfectament en el dial més atiborrat"
4/XII/2004 [Avui] CRÍTICA CONCERT.
Quimi-cament diferent
-"Ningú no pot negar que Quimi Portet és un home d'un enginy notable. Podríem dir que aquest és el seu estat natural (...). És aquest punt diferencial i constant el que el converteix en un element tan dispar com atractiu (...) I si els seus discos són com ovnis que giren sobre el seu propi eix, els seus directes captiven per la proximitat i per la senzillesa de la seva música"
4/XII/2004 [El Periódico] CRÍTICA CONCERT.
Quimi Portet, el llunàtic amb més prestigi i amics
-"El repertori de Portet sona avui com alguna cosa més que la col.lecció d'excentricitats d'un músic perdut en la seva pròpia galàxia. Hi ha cançons com Adéu, Un altre temps (sic), Francesc Pujols -que intensifica aquest punt PJ Harvey- i Flors i violes, que creixen en directe"
4/XII/2004 [La Vanguardia] CRÍTICA CONCERT.
Un gran Quimi entre astres
-"Un àlbum com aquest, on el surrealisme, la filosofia catalana i l'humor de l'absurd es creuen amb la millor sintaxi guitarrera del nostre rock, no podia tenir una presentació qualsevol"
-"Hàbil teixidor de cançons, Portet va posar en dansa interessant conceptes de guitarra al capdavant d'un quartet que tira amb bala, en quant a l'energia i intensitat del rock es refereix"
2/XII/2004 [Avui] NOTÍCIA.
Quimi Portet presenta a l'Espai el seu disc 'La Terra és plana'
1/XII/2004 [Solo Moto Off Road] ENTREVISTA.
La guitarra budista del motocross.
-Li agrada presentar-se com el guapo de El Último de la Fila, encara que reconeix que normalment el reconeixen per l'Altre... Nascut en un territori de moto com la comarca catalana d'Osona -terra d'Arcarons, Gallach, Crivillé, Roma o Freixa, entre altres-, en ell va aflorir un mig motorista i mig músic, entre tímid i histriònic, la prudència del qual li va permetre descobrir que el motocross el duia a un "estat superior", però se li escapava de les mans.
1/XII/2004 [Avui-Rock'n'Clàssic] NOTÍCIA.
La gira de Quimi Portet arriba a l'Espai
28/XI/2004 [El País-Quadern] REPORTATGE.
La tradició heterodoxa
-Un ampli grup de músics catalans mostra una mirada ocurrent, lúcida i provocativa marcada pel surrealisme
26/XI/2004 [Regió 7] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "Reivindico l'humor català"
24/XI/2004 [Avui-Rock'n'Clàssic] CRÍTICA CONCERT.
La influència dels astres
"El nou treball de Quimi Portet aplega adeptes a la nova visió del món que proclama l'artista enmig d'un ambient distès i caracteritzat per la proximitat amb el seu públic"
-"Ha estat un concert íntim i intel.lectual" (Mercè, Barcelona)
- "Musicalment el situaria en un nivell per sobre del que es veu últimament" (Jordi, Alcarràs)
- "M'agrada com toca la guitarra" (Eduard, Sant Joan Despí)
19/XI/2004 [Diari de Girona] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "La normalitat és molt més complexa del que pensem"
8/XI/2004 [El Triangle] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "No sóc surrealista, sóc català, que és molt pitjor"
-"Des del segle XVIII a Catalunya som tots independentistes que anem a la nostra bola. Gràcies a això sobrevivim"
-"Catalunya és un país imperfecte que no ha tingut temps de decidir quina era la seva música"
-"El so Barcelona és cantar en castellà, bàsicament i exclusivament"
1/XI/2004 [EfeEme] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "No tinc res a dir a la humanitat, tinc una necessitat de comunicar-me amb els altres, però difusa i nebulosa"
22/X/2004 [El Periódico] NOTÍCIA.
Quimi Portet, en ruta
-El músic inicia la nova gira avui a Lleida
21/X/2004 [Segre cap de setmana] REPORTATGE.
Galileu no tenia raó
-Quimi Portet ha tornat a reinventar la història amb 'La Terra és plana' i ho demostrarà divendres al River Cafè de Lleida
21/X/2004 [Segre] REPORTATGE.
¿El último de la fila?
-Quimi Portet acosta a Lleida demà elseu cinquè disc en solitari, 'La Terra és plana'
21/X/2004 [La Mañana] NOTÍCIA.
Quimi Portet torna de gira després de cinc anys de descans.
-El River Cafè acull demà en directe el músic de Vic acompanyat per la seva banda habitual
-"El meu últim treball és infinitament més nu i també més sexi que els anteriors", diu
20/X/2004 [Rock'n'Classic. Avui] NOTÍCIA.
Comença a rodar el complot pujolsià
"Amb la intenció de reivindicar la figura de l'escriptor i filòsof Francesc Pujols s'està preparant un espectacle musicoteatral que es titularà Ofici de llums, en el qual col.laboraran gairebé tots els cantautors boletaires com Sisa, Pau Riba, Quimi Portet i Roger Mas"
17/X/2004 [El Punt] CRÍTICA CONCERT.
L'entranyable surrealisme de Quimi Portet
"Què té un concert de Quimi Portet que no tinguin els altres? Les diferències són incomptables, però després de dues hores d'actuació queda clar que: 1) La Terra no és plana. 2) encara hi ha músics a qui els agrada divertir i divertir-se a sobre d'un escenari i 3) Quimi Portet és un monstre"
15/X/2004 [Agència EFE] REPORTATGE.
Quimi Portet: "No puc evitar un punt d'escepticisme en tot el que faig"
13/X/2004 [Los40.com] NOTÍCIA.
Quimi Portet comença a Vic una nova gira
1/X/2004 [Popular 1] CRÍTICA.
"Estem davant d'una altra gran obra mestra del ja ampli corpus musicoliterari portetià. Col.locar aquest inigualable intèrpret al costat d'ínclits exponents del geni català gamberro com Sisa, Joan Capri o Pau Riba queda fora de tot dubte. Que a Portet li va sentar emprendre una carrera en solitari ho van confirmar en el seu dia els seus anteriors treballs, especialment el brillant Cançoner electromagnètic. Convertir-se al portetianisme, essència globalitzada de la catalanitat surrealista hereva de la fe que van professar tots els artístics desprensius que han poblat des d'èpoques immemorials les terres de l'antiga Corona d'Aragó és fàcil"
NOTA: 8
29/IX/2004 [Rock'n'Classic. Avui] REPORTATGE.
Com va sorgir... La Rambla
"Recitant semblava en Capri, perquè la veu no entrava amb la intensitat que tenia la música. Vam trobar l'efecte telefònic, l'hi vam posar, i de cop va sortir la cançó"
29/IX/2004 [Rock'n'Classic. Avui] CRÍTICA.
Segon single. La Terra és plana
"La primera cançó fuig de la boutade per disparar a barraca, mentre que la segona no pot evitar tornar-hi. T'estimo, truita"
28/IX/2004 [La Vanguardia] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "No m'estaré perdent alguna cosa?"
27/IX/2004 [La Razón] REPORTATGE.
Quimi Portet: "Sóc un absolut psicòpata de la música popular"
26/IX/2004 [La Razón] ENQUESTA SOBRE EL FÒRUM 2004.
Quimi Portet: "Són invents així els que fan que la ciutat prosperi"
24/IX/2004 [Presència. El Punt] CRÍTICA.
"La Terra és plana, sí, i què? Anar contra corrent és l'especialitat de Quimi Portet (...) Personal, intransferible i brillant"
18/IX/2004 [Avui] NOTÍCIA.
Quimi Portet: "La terra, a efectes pràctics, sí que es plana"
18/IX/2004 [El Mundo] REPORTATGE.
"No em puc passar la vida fent veure que sóc un jove marxós", afirma Portet. L'exÚltimo de la Fila recorre a la ironia en el seu nou disc en solitari, 'La Terra és plana'. "Els artistes de veritat s'han adonat que no necessiten a la indústria"
18/IX/2004 [El Periódico] NOTÍCIA.
Quimi Portet i Joan Bibiloni donen el primer impuls al Mercat de Vic
17/IX/2004 [La Vanguardia] NOTÍCIA.
Quimi Portet omple de llibertat el seu disc 'La Terra és plana'
17/IX/2004 [El País] NOTÍCIA.
Quimi Portet es mostra "més brutal que mai" en el seu últim disc
17/IX/2004 [El 9 Nou] REPORTATGE.
La terra plana d'en Quimi. El músic osonenc Quimi Portet presenta a la premsa el seu nou disc
15/IX/2004 [Avui ? Rock&Clàssic] NOTÍCIA.
Quimi Portet, mestre de la ironia corrosiva. L'increïble univers dels fulls de premsa
15/IX/2004 [Avui ? Rock&Clàssic] CRÍTICA.
I si la Terra fos plana? per Santi Mayor
"El cinquè treball de Quimi Portet no desentona en la seva discografia en solitari: apunts de surrealisme i una factira instrumental exquisida".
"Queda tan clar que Quimi Portet fa el que li rota i desprén tal sensació de llibertat que per redactar una crítica del disc cap adoptar un tarannà similar (...) Què ha de fer un paio que disfruta fent cançons? Disfrutar fent-les".
"La Terra és plana té la facultat de portar-te a algun lloc que no és aquí ni ara. On? Això va a gust del consumidor, però una virtut de Quimi Portet és que a la seva excentricitat no hi viatja sol, sinó que es deixa acompanyar dels oients. La Terra és plana és un disc hospitalari i de comicitat elaborada"
15/IX/2004 [Avui ? Rock&Clàssic] ENTREVISTA.
Quimi Portet: "Els de la Trinca eren molt bons". "Hi ha cultures que fan pasdobles als toreros; la nostra ha de fer-los als filòsofs"
8/IX/2004 [El Punt] NOTÍCIA.
Quimi Portet aprofita el Mercat de Música Viva per presentar 'La terra és plana', el seu nou disc en solitari
4/IX/2004 [Regió 7] NOTÍCIA.
Quimi Portet portarà la gira del seu nou disc a Manresa. Un artista que no perd el temps i fa de productor
1/IX/2004 [Enderrock] ENTREVISTA.
Quimi Portet. Un bípede feliç al país del tripartit
-"Per mi entrar a l'estudi de gravació és una diversió tipus Scalextric"
-"Quan m'avorreixo, faig un videoclip. Són de bricolatge, gravats al menjador de casa"
-"He ballat moltes vegades amb les cançons de Boney M"
1/IX/2004 [Enderrock] CRÍTICA.
"Quimi Portet ha triat un camí que no dóna cap opció ni als tòpics ni a la comercialitat; la seva música és el resultat del seu estat d'ànim. I al disc demostra que està en estat de gràcia"
1/IX/2004 [Enderrock] REPORTATGE.
Quimi Portet, artista de la Plana
25/VIII/2004 [Avui] NOTÍCIA.
Quimi Portet crea el seu disc més madur. El músic avança a internet quatre videoclips casolans del nou treball, 'La terra és plana'. La gira de presentació comença a Vic el 14-O
24/VIII/2004 [VilaWeb] REPORTATGE ESPECIAL.
Un tast de 'La Terra és plana', el nou disc de Quimi Portet, amb quatre clips musicals.
17/VIII/2004 [El Periódico] NOTÍCIA.
Quimi Portet i Manolo García trenquen el silenci. Els dos artistes coinideixen amb el llançament dels seus nous discos al setembre
12/VIII/2004 [EFE] NOTÍCIA.
Quimi Portet presentarà nou disc al Mercat de Música Viva de Vic
|
|
|
|
