“Matem els dimarts i els divendres”. Nou disc de Quimi Portet.

Hollywood (el Hollywoodès), Febrer de 2007

Ave Maria Puríssima.

Portet ha abandonat definitivament el projecte d’acabar la seva ópera “buffa” “Wundesbald de Flappstenburg”.

Escrita en un català ple de modismes napolitans, l’obra tenia la particularitat de què en escena els homes i els nyus anirien amb barretina i les dones nues.

En la representació, un vertader núvol de “caniches” hauria estat ensinistrat per a interpretar “L’oca d’en Roca” a lladrucs, mentre en l’argument es barrejaven dues colpidores històries; la de Flippenberg, el peix espasa orfe, diabètic i soci de l’Espanyol que volia ser esquiador i la de Lilibeth, una pubilla del Tirol que, després de sotmetre’s a tres operacions consecutives de canvi de sexe, arriba a ser bisbe de la Seu i atempta contra el general Franco amb un cullerot de boix.

En cert moment de la redacció d’aquesta epopeia, Portet va considerar que: “La plebs, embrutida per la fornicació, les drogues, les religions monoteistes i el mètode Pilates, no ho entendria mai”.

L’artista en solitari no té la sempre balsàmica sortida d’anunciar la seva dissolució i així doncs Portet va haver d’escometre la gravació de “Matem els dimarts i els divendres”, el seu sisè disc, que ara us presentem.

Pels que l’han sentit, el disc és, senzillament “la hòstia amb patinet”... però fa de mal dir.

Considereu, siusplau, que ens trobem al davant d’un geni de la Propaganda i que Propaganda és el sistema d’accions que permeten obtenir amb l’astúcia allò que el talent artístic no aconseguiria mai.

Les aparicions de discs en la carrera d’artistes “granadets”, com el que ens ocupa, tenen aquella periodicitat, un xic còsmica, de les migracions de les aus, de les incomprensibles evolucions de les moles de sardina per la Mediterrània, de l’anar i venir dels ramats per les muntanyes o dels trencaments de la catenària en els ferrocarrils “canyí” del Principat.  Comprenem doncs que aquests artistes (i aquests trens) us puguin acabar fatigant (a nosaltres també ens passa).

La nostra feina, emperò, és la d’aconseguir que aquests ganduls assoleixin vendes milionàries dels seus discs i així, independentment del seu valor, diguem-ne, artístic; des de Quisso Records i Música Global us hem de proposar que publiciteu aquesta obra fins al paroxisme. El nostre “Departament de Suborns, Ornamentació Floral i Emotivitat Anal” ha quedat una mica escurat després dels darrers llançaments però provarem de fer un esforç suplementari.

Si això no funcionés, ens reservem el recurs d’utilitzar la violència física, que ens ha donat tan bons resultats en altres campanyes.

Ben cordialment,

Washington Floquet de Merda (Quisso Records/Música Global).

Departament de Propaganda i Manipulació de Masses (Adotzenades).

P.S: Si plou, ho farem tot al Pavelló.