|
|
“Matem els dimarts i els divendres”. Nou disc de Quimi Portet. Hollywood (el Hollywoodès), Febrer de 2007 Ave Maria Puríssima. Portet ha abandonat definitivament el projecte d’acabar la seva ópera “buffa” “Wundesbald de Flappstenburg”. Escrita en un català ple de modismes napolitans, l’obra tenia la particularitat de què en escena els homes i els nyus anirien amb barretina i les dones nues. En la representació, un vertader núvol de “caniches” hauria estat ensinistrat per a interpretar “L’oca d’en Roca” a lladrucs, mentre en l’argument es barrejaven dues colpidores històries; la de Flippenberg, el peix espasa orfe, diabètic i soci de l’Espanyol que volia ser esquiador i la de Lilibeth, una pubilla del Tirol que, després de sotmetre’s a tres operacions consecutives de canvi de sexe, arriba a ser bisbe de la Seu i atempta contra el general Franco amb un cullerot de boix. En cert moment de la redacció d’aquesta epopeia, Portet va considerar que: “La plebs, embrutida per la fornicació, les drogues, les religions monoteistes i el mètode Pilates, no ho entendria mai”. L’artista en solitari no té la sempre balsàmica sortida d’anunciar la seva dissolució i així doncs Portet va haver d’escometre la gravació de “Matem els dimarts i els divendres”, el seu sisè disc, que ara us presentem. Pels que l’han sentit, el disc és, senzillament “la hòstia amb patinet”... però fa de mal dir. Considereu, siusplau, que ens trobem al davant d’un geni de la Propaganda i que Propaganda és el sistema d’accions que permeten obtenir amb l’astúcia allò que el talent artístic no aconseguiria mai. Les aparicions de discs en la carrera d’artistes “granadets”, com el que ens ocupa, tenen aquella periodicitat, un xic còsmica, de les migracions de les aus, de les incomprensibles evolucions de les moles de sardina per la Mediterrània, de l’anar i venir dels ramats per les muntanyes o dels trencaments de la catenària en els ferrocarrils “canyí” del Principat. Comprenem doncs que aquests artistes (i aquests trens) us puguin acabar fatigant (a nosaltres també ens passa). La nostra feina, emperò, és la d’aconseguir que aquests ganduls assoleixin vendes milionàries dels seus discs i així, independentment del seu valor, diguem-ne, artístic; des de Quisso Records i Música Global us hem de proposar que publiciteu aquesta obra fins al paroxisme. El nostre “Departament de Suborns, Ornamentació Floral i Emotivitat Anal” ha quedat una mica escurat després dels darrers llançaments però provarem de fer un esforç suplementari. Si això no funcionés, ens reservem el recurs d’utilitzar la violència física, que ens ha donat tan bons resultats en altres campanyes. Ben cordialment, Washington Floquet de Merda (Quisso Records/Música Global). Departament de Propaganda i Manipulació de Masses (Adotzenades). P.S: Si plou, ho farem tot al Pavelló. |
|
La Terra és plana. CD de Quimi Portet. Quimi Portet, a qui la majoria de pubilles i alguns altres entusiastes i cronistes de la "jet-set" intercomarcal solen anomenar el guapo de "El último de la fila" (per be que la gran majoria de la ciutadania el coneix pel simpàtic sobrenom de "l'altre"), treu al, diguem-ne, mercat el seu nou disc "La Terra és plana". El disc va estar a punt de dir-se "Merda. 2a part", però afortunadament els familiars i l'entorn de l'artista el van convèncer de cercar un títol menys romàntic. El treball, que és el cinquè de la seva carrera, conté dinou temes que Portet ha gravat, produït i mesclat als estudis "Cosmonàutica Comas" en un espai relativament curt de dos mesos. Antonio Fidel ha col.laborat en la co-producció. Com a músics col.laboradors, a part de Portet i Fidel, hi destaquen: Judit Farrés, Albert Pla i Juan Carlos García. Aquesta tardor, el disc tindrà la seva presentació en directe per la pintoresca geografia catalana en el marc de la gira "Ressons". Pels concerts, el nostre simpàtic astre comptarà amb la col.laboració de la "Orquestra Revolucionària dels Sòviets del Golf de Sant Jordi", integrada per Antonio Fidel, Jordi Busquets i un bateria indeterminat que actualment està en fase de ensinistrament. Desde "Quisso Records" i "Música Global" us demanem, com sempre, que publiciteu aquest treball amb entusiasme (encara que sigui fals). L'artista, d'elegància inquestionable, es posa a disposiciò dels mitjans per a tot tipus de maniobres propagandístiques, per més delirants i poca-soltes que siguin, amb l'objectiu d'aconseguir que la confusa població del país es precipiti cap els establiments del ram reclamant el seu exemplar de "La Terra és plana". El propi astre ha encetat la seva heroica tasca especulativo-promocional tot penjant a la xarxa (dels collons) una sèrie de "clips" de dubtosa qualitat artística i de moralitat difusa amb els quals espera enganyar també als soferts entusiastes del video-art i a d'altres tipus específics de solters i divorciats de tarannà progressista. Si no col.laboreu us haurem de incloure en la nostra temuda "llista negra". Si voleu saber les greus consequències que això pot tenir, només heu de recordar el que li va passar a Pío Cabanillas. Atentament, |