Excursionista femella. Mira que ets bonica excursionista amb els teus sabatots! Mitja vida pujant les muntanyes, l’altra mitja baixant. M’agrada caminar al teu darrera amb gran concentració; tot resseguint amb gràcia les carenes, (et) canto aquesta cançó: Excursionista de cuixes suggerents; suarem plegats l’elixir de l’amor. L’aire s’enrareix a les altures de l’aspre Canigó; tu xarrupes de ma cantimplora i de la teva jo. Vull que sàpigues que jo t’estimo amb el més tendre amor ...si ajupida tu reculls floretes, també m’ajupo jo. Excursionista de cuixes celestials; llet condensada, faves, figues i flors.
|
Sabadell. Hi ha dones nues, a Sabadell; i tanques de pues amb plomes d’ocell. Divorciats pansidets, fan cerimónies a déus baratets; teràpies naturals, amb energies i meridians. Sabadell, bell Parnàs que amb els ulls negats lloa el cantant: si bemoll, mi, fa, sol...supositoris de clembuterol. Som a la glòria, a Sabadell; piscines florides, nedadors mesells. Pensant en paraules, parlem pensaments; i els que callen fins passen per inteligents. Sabadell intel·lectual, canta “lerele” el ciutadà del món; i a l’estiu pot sucar els ous a l’aigua fresca de les teves fonts. Sabadell, Nirvana dolç; cel a la terra per a l’industrial; i els hereus dels fabricants se la pelen amb les dues mans. |
“Ales de colibrí”. “Ales de colibrí” i subtileses per l’estil gasta el poeta fi per a amanir belles cançons, (...i el públic ho troba “sublim”). Tot provant de fer-ho be (que aspirem a ser bons com ell), en Puntí fa “marramiau” i jo canto a Sabadell (... i en Sisa folla com un foll). “Ales de colibrí”; que et donguin per l’engonal; a tú, a qui et va parir i a la concòrdia universal.
|
Pasturarem entre els lliris. Pasturarem entre els lliris pels voltants de Sant Andreu, pixant farem punteria en els ninots de neu. Pampallugues, martingales; seré el teu home del sac; al parc hi ha un arbre nu que canta “com un Lluís Llach”. Vull bastir un amfiteatre i cagar-m’hi en el bell mig; vull ser déu una estoneta i després canitx. Pasturarem entre els lliris, tot caminant amb els peus plans i ens ovacionarà el públic, moros i cristians. |
Excursionista hembra. ¡Mira que eres bonita excursionista con tus zapatones! Media vida subiendo las montañas, la otra media bajándolas. Me gusta caminar detrás de tí con gran concentración; recorriendo con gracia las sierras, (te) canto esta canción: Excursionista de muslos sugerentes; sudaremos juntos el elixir del amor. El aire se enrarece en las alturas del áspero Canigó; tú sorbes de mi cantimplora y de la tuya yo. Quiero que sepas que yo te amo con el más tierno amor... si agachada tú recoges florecitas, también me agacho yo. Excursionista de muslos celestiales; leche condensada, habas, higos y flores.
|
Sabadell. Hay mujeres desnudas, en Sabadell; y alambres de púas con plumas de pájaro. Divorciados mustios, celebran ceremonias a dioses baratitos; terapias naturales, con energías y meridianos. Sabadell, bello Parnaso que con los ojos anegados loa el cantante: si bemol, mi, fa, sol... supositorios de clembuterol. Estamos en la gloria, en Sabadell; piscinas mohosas, nadadores apaleados. Pensando en palabras, hablamos pensamientos; y los que callan hasta pasan por inteligentes. Sabadell intelectual, canta "lerele" el ciudadano del mundo; y en verano puede mojar los huevos en el agua fresca de tus fuentes. Sabadell, Nirvana dulce; cielo en la tierra para el industrial; y los herederos de los fabricantes se la cascan con las dos manos.
|
| "Alas de colibrí". "Alas de colibrí" y sutilezas por el estilo, gasta el poeta fino para aliñar bellas canciones, (... y el público lo encuentra "sublime"). Intentando hacerlo bien (que aspiramos a ser buenos como él), Puntí hace "marramiau" y yo le canto a Sabadell (... y Sisa folla como uno loco). "Alas de colibrí"; que te den por el saco; a tí, a quien te parió y a la concordia universal.
|
Paceremos entre los lirios. Paceremos entre los lirios por los alrededores de "Sant Andreu", meando haremos puntería en los muñecos de nieve. Lucecitas, trapicheos; seré tu hombre del saco; en el parque hay un árbol desnudo que canta "com un Lluís Llach". Quiero construir un anfiteatro y cagarme en su preciso centro; quiero ser dios un ratito y después caniche. Paceremos entre los lirios, caminando con los pies planos y nos ovacionará el público, moros y cristianos. |
Sabadell. Emakume biluziak ba daude Sabadellen, eta arantzadun hesiak txori lumekin. Dibortziatu zimelduek zeremoniak ospatzen dute jainko merkeentzat, terapia naturalak energia eta meridianoekin. Sabadell, Parnaso ederra, begi bustiekin goraipatzen du kantariak: si bemol, mi, fa, sol… klembuterolezko supositorioak. |
|
Escursionista femminile.
Così sei bella escursionista con le tue scarpone! Mezza vita montando le montagne, l'altra mezza scendendo. Mi piace di andare dietro di te con la più grande concentrazione, percorrendo con grazia i massimi (ti) canto questa canzone: Escursionista di coscie suggestive; suderemo insieme l' elisir di l' amore. L'aria si rarefa alle altezze di il Canigo ruvido; tu ingoi di mia fiaschetta ed io ingoio dalla tua. Voglio che sappia che io ti amo con l'amore più tenero… quando accovacciata raccogli fiorellini, m' accovaccio anche io. Escursionista di coscie celesti; latte condensato, fave, fichi e fiori.
|
Sabadell. Ci sono le donne nude, in Sabadell; e recinti di punte con penne di uccello. Divorziatti scoloriti fanno cerimonie a dei poco costosi; terapie naturali, con energie e meridiani. Sabadell, bello Parnaso che il cantante affitta con gli occhi bagnati: si bemole, mi, fa, sol... supposte di clenbuterol. Siamo alla gloria, in Sabadell; piscine ammuffite, nuotatori insensibili. Pensando con parole, noi parliamo pensieri; e quelli che stano zitti pari e quieto da scienziati. Sabadell intellettuale, canta "lerele" il cittadino del mondo; ed in estate può raffreddarsi le uova nell'acqua fresca delle sue fontane. Sabadell, Nirvana molle; cielo alla terra per l'industriale; e gli eredi dei fabbricanti si la sbucciano con le due mani.
|
| "Ali di colibrì."
"Ali di colibrì" e sottigliezze di questo stile spende il poeta delicato per condire delle belle canzoni, (... ed il pubblico considera questo sublima). Tentando di farlo bene (che noi aspiriamo ad essere come lui), Puntí fa "marramiau" ed io canto a Sabadell (... e Sisa bacia come un arrabbiato). "Ali di colibrì"; va fanculo; tu, quello che ti diede nascita e la concordia universale.
|
Pascoleremo tra i gigli Pascoleremo tra i gigli circa "Sant Andreu", come orinandoci faremo la precisione sui pupazzi. Dei miraggi, martingale; io sarò il tuo mangiabambini; nel parco c'è un albero nudo che canta "com un Lluís Llach." Io voglio costruire un anfiteatro e là defecare alla bella metà; voglio essere dio un momento... e dopo essere un barboncino. Pascoleremo tra i gigli, camminando coi nostri piedi piatti e c'acclamerà il pubblico, moresco e cristiano. |
Excursionniste femelle. Comme tu es belle excursionniste avec tes godillots! Une moitié de ta vie à monter les montagnes, l'autre moitié à les descendre. J’aime marcher derrière toi avec la plus grande concentration, en parcourant avec grâce les crêtes je (te) chante cette chanson: Excursionniste de cuisses suggestives; nous suerons ensemble l'élixir de l'amour. L'air se raréfie dans les hauteurs de l'âpre Canigou; tu gobes de ma gourde et moi je gobe de la tienne. Je veux que tu saches que je t'aime avec le plus tendre amour... si, accroupie, tu cueilles des fleurettes, je m'accroupis moi aussi. Excursionniste de cuisses célestes; lait condensé, fèves, figues et fleurs.
|
Sabadell. Il y a des femmes nues, à Sabadell; et des barbelés avec des plumes d'oiseau. Divorcés fanés, rendent cérémonies à des dieux bon marché; thérapies naturelles, avec des énergies et des méridiens. Sabadell, beau Parnasse qui, avec les yeux mouillés, loue le chanteur : si bémol, mi, fa, sol... suppositoires de clenbuterol. Nous sommes dans la gloire, à Sabadell; piscines moisies, nageurs insensibles. En pensant avec des mots, nous parlons des pensées ; et ceux qui se taisent passent même par des savants. Sabadell intellectuel, le citoyen du monde chante "lerele" ; et en été il peut tremper les couilles dans l'eau fraîche de tes fontaines. Sabadell, Nirvana doux; ciel sur la terre pour l'industriel; et les héritiers des fabricants se l'épluchent avec les deux mains.
|
| "Ailes de colibri". "Ailes de colibri" et subtilités de ce style dépense le poète fin pour assaisonner des belles chansons, (... et le public trouve ça "sublime"). En essayant de bien le faire (que nous aspirons à être comme lui), Puntí fait "marramiaou" et moi je chante à Sabadell (... et Sisa baise comme un fou). "Ailes de colibri"; va te faire enculer; toi, celui qui t'a fait et la concorde universelle.
|
Nous paîtrons entre les lis. Nous paîtrons entre les lis aux environs de "Sant Andreu", en pissant nous viserons les bonhommes de neige. Des mirages, martingales ; je serai ton croque-mitaine ; au parc il y a un arbre nu qui chante "com un Lluís Llach". Je veux bâtir un amphithéâtre et y chier au beau milieu ; je veux être dieu un moment... et après être un caniche. Nous paîtrons entre les lis, en marchant avec nos pieds plats, et le public nous ovationnera, maures et chrétiens. |